Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > No és per Grècia, és per (alguns) bancs

No és per Grècia, és per (alguns) bancs

Europa esperava amb angoixa el resultat de les eleccions gregues d’aquest cap de setmana. Una victòria de Syriza, partit liderat per Alexis Tsipras, contrari als plans de rescat i a les condicions d’austeritat associades, marcaria probablement la sortida de Grècia de l’euro, augmentant encara més la desconfiança dels mercats i estenent més dubtes sobre el futur de la moneda única. No ha estat així. Els grecs han votat majoritàriament a favor de l’euro i el partit conservador de Nova Democràcia s’ha endut la victòria, tot indicant que podrà governar amb majoria absoluta en coalició amb el partit socialista PASOK. Salvat el primer match ball, era d’esperar que la prima de risc del deute públic espanyol, com havia afirmat el ministre d’Economia Luis de Guindos, disminuís i l’Estat espanyol pogués respirar tranquil una temporada, al poder finançar-se en els mercats a uns tipus d’interès raonablement més baixos. Correcte? Doncs no. En el moment d’escriure aquestes línies, la prima de risc espanyola es troba en 580 punts bàsics (un 5,8% més que l’interès del bo alemany a 10 anys), la Borsa baixa el 3% i l’interès del deute sobirà espanyol supera el 7%. En aquestes circumstàncies, i amb només quinze dies, Grècia, Portugal i Irlanda van ser rescatades globalment i les seves economies intervingudes. Espanya pot possiblement aguantar una mica més. El tipus d’interès mitjà que es paga pel conjunt del deute públic és encara menor (el 4%), i el Tresor va aconseguir col·locar en el mercat durants els primesos menos de l’any bona part de les necessitats de finançament a mitjà i llarg termini previstos en els Pressupostos del 2012 (86.000 milions) a un cost més baix.

Els símptomes d’aquest deliri financer són preocupants, però més ho són les causes immediates. El polític, cegat per la natural arrogància que comporta l’exercici del poder, considerarà que són els mercats i els malvats especuladors els que conspiren contra els interessos i necessitats de la Hisenda pública. Naturalment, l’opció més versemblant és diferent. Probablement el problema d’Espanya i de la prima de risc va més enllà de Grècia i el seu resultat electoral, denotant que els inversors no aproven el pla de rescat a la banca espanyola. Ningú es mostra disposat a prestar diners a un govern quan sap que els utilitzarà per tapar els enormes forats d’algunes entitats financeres (especialment antigues caixes d’estalvi vinculades a partits polítics, com Bankia i Catalunya Caixa). Si el govern decideix fer-se càrrec de les pèrdues bancàries (amb càrrec al contribuent), el risc d’impagament es dispara i, per tant, també ho fa la prima de risc. És evident. Per tant, cal trencar urgentment el cercle viciós entre el sector públic i el sector financer. És inacceptable fer pagar als contribuents pels errors bancaris. Condemnar la població a treballar per pagar les hipoteques que mai s’haurien d’haver concedit no ofereix cap esperança de futur, sinó que enfonsa el país en la misèria del deute etern i impagable. És moralment inacceptable i econòmicament ineficient fer que els contribuents responguin de les decisions corruptes o, com a mínim, imprudents d’alguns financers. Difícilment pot millorar la situació si no es separen les entitats financeres solvents i viables, de les insolvents i en fallida.Image

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: