Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Bail-out versus Bail-in

Bail-out versus Bail-in

El rescat de la banca espanyola (bail-out) per part de l’Eurogrup, a través de l’Estat espanyol, no és cap solució. En primer lloc, perquè carrega l’enorme cost del rescat sobre el contribuent. En segon lloc, perquè augmenta encara més el deute públic i la despesa amb els interessos a pagar anualment, quan el que convé és justament reduir deute i despeses. En tercer lloc, perquè el rescat no trenca el cercle viciós entre el sector públic i el sector financer, sinó que l’agreuja. Si l’estat s’endeuta per cobrir les pèrdues bancàries i alhora els bancs són els principals compradors de deute públic, l’increment de la prima de risc i la pèrdua de valor dels títols de deute públic (lletres del tresor, bons i obligacions de l’estat) posa en perill, fins i tot, els bancs espanyols solvents, que acumulen gran quantitat d’aquests actius financers.

Per tant, cal trobar altres solucions. La primera és liquidar els bancs que estan en pitjor situació i que són inviables. Una segona solució és convertir deute dels bancs en capital propi (bail-in). Un tipus de deute dels bancs són les participacions preferents. L’entitat financera prometia pagar per elles un interès fix anual a qui ho comprés. Amb la crisi, els bancs més dèbils han deixat de pagar aquests interessos i, a més, el propietari de participacions preferents que les vulgui vendre no troba comprador. Per tant, està enganxat. La conversió de les participacions preferents en accions permetria la capitalització dels bancs, la reducció del deute, i faria recaure les pèrdues bancàries sobre l’inversionista que ha deixat diners equivocadament al banc i no pas sobre el contribuent.

Anuncis
  1. albert quílez
    Juny 22, 2012 a les 7:31 pm

    diferents matisos:
    a data d’avui, deixar caure els bancs no és una opció, ja que els governs i el BDE ja han posat quartos, i a sobre, hi han els avals.
    els accionistes-creditors de les preferents, en concret, no han triat “lliurement” ser-ho, bàsicament perquè no tenien tota la informació ni els coneixements. qui, amb dos dits de front, compra accions d’una entitat que necessita una recapitalizació de20.000 milions d’ euros?
    tres, els bancs alemanys són creditors de les entitats financeres espanyoles més apurades. ni ells ni el seus govern estarien disposats a un “bail in”, crec jo (però no ho sé del cert)

  2. Juny 22, 2012 a les 10:43 pm

    Qui hagi comprat deute subordinada o participacions preferents enganyat, ho ha de denunciar als tribunals de justícia.
    Sobre el que els bancs alemanys són creditors d’algunes entitats financeres espanyoles (que sí ho són), i estan en contra del bail-in, no sabria què dir-te. No és pas evident.

  3. albert quílez
    Juny 24, 2012 a les 4:27 pm

    aquest senyor diu coses semblants al que tu dius http://www.fedeablogs.net/economia/?p=22928#more-22928

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: