Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La taxa Tobin, again

La taxa Tobin, again

La cimera de Merkel, Hollande, Monti i Rajoy a Roma ha acordat destinar l’1% del PIB europeu a projectes de creixement i també aplicar una taxa a les transaccions financeres a Europa. És la coneguda taxa Tobin (Nobel d’Economia del 1981 que la va proposar) i consisteix, originalment, en un impost del 0,1% als moviments de capitals a curt termini per evitar l’especulació i potenciar l’estabilitat.

El primer inconvenient que presenta és com diferenciar una operació especulativa a curt termini d’una operació d’inversió productiva a llarg termini. I, en una època de diner virtual on la tecnologia permet mobilitzar i transferir diners d’un cap a l’altre del planeta amb un sol clic d’ordinador o trucada telefònica, el segon gran problema és que, per ser realment eficaç, hauria d’aplicar-se globalment a tots els països del món sense excepció. Si només els països de la UE imposen aquest impost, les conseqüències serien que les operacions financeres es traslladarien a paraïsos fiscals o estats amb regulacions sobre el capital més benignes. Per aquest motiu Gran Bretanya, que té a la City londinenca un dels grans centres financers mundials, sempre s’ha oposat a aquesta taxa, perquè perdria part de la seva activitat financera a favor, per exemple, de Nova York, Hong Kong, Shangai o Tokio.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: