Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Més diners, menys interessos

Més diners, menys interessos

El Banc Central Europeu ha baixat el tipus d’interès oficial de l’1% al 0,75%, el nivell més baix des de la introducció de l’euro. És una mesura d’estímul monetari i significa que els bancs comercials de l’eurozona rebran diner del BCE a un preu més barat. S’intenta així estimular la demanda i fer “moure” el diner, intentant que les famílies i les empreses demanin crèdits més barats i es pugui reactivar l’activitat econòmica i el creixement. El tipus d’interès és possiblement el preu més important d’una societat moderna i coordina (o no) l’estalvi amb la inversió, sent el vincle temporal entre el present i el futur.

Crida l’atenció que en una suposada economia de mercat aquest preu estratègic estigui fixat manu militari pel Banc Central. En principi, és la interacció dels demandants i dels oferents la que origina els preus. En condicions normals, quan hi ha poca oferta d’algun bé el preu tendeix a pujar i quan augmenta l’oferta el preu disminueix. Així, per exemple, una bona collita de blat fa disminuir el seu preu i restriccions en el subministrament de cru augmenten el preu del petroli. Aquesta llei natural no es compleix en el cas del diner i països que es caracteritzen per estalviar poc com Espanya (poca oferta de recursos prestables) tenen baixos tipus d’interès (quan els hauríem de tenir alts). Falsejar sistemàticament els tipus d’interès i manipular la moneda i el crèdit bancari són causes de les crisis financeres i recessions econòmiques. De moment, abaratir encara més el tipus d’interès no ha servit ni per rebaixar la prima de risc ni per fer pujar la Borsa, perquè els mercats ja l’havien anticipat.

Encara menys serviran per reactivar el crèdit. Primer, perquè famílies i empreses ja estan sobreendeutades. Més que demanar nous préstecs, el que necessiten és amortitzar-los i reduir el nivell d’endeutament. En segon lloc, perquè les entitats financeres tampoc estan en condicions de concedir crèdit, malgrat el Banc Central els hi regali els diners. Mentre no donguin sortida als actius tòxics dels seus balanços, els bancs no concediran nous préstecs. Procedeix primer el sanejament financer. Com a molt, aquesta nova expansió monetària servirà per repetir pràctiques de carry-trade, rebent diner del BCE al 0,75% i invertint en deute públic a un interés molt superior. De moment, ni això. I és que es pot portar el cavall al riu, però no es pot obligar a fer-li beure l’aigua si l’animal no vol.

L’Estat, a través del Banc Central, té el monopoli públic de la moneda i fixa el tipus d’interès. En circumstàncies com les actuals, la política monetària expansiva consisteix en augmentar la quantitat de diner en circulació i rebaixar el tipus d’interès. S’intenta, al disminuir les despeses financeres que s’han de pagar pels deutes contrets, augmentar la renda monetària disponible i incentivar la concessió de nous crèdits. Això podria impulsar a l’alça el consum i la inversió, contribuint en el curt termini a la recuperació de la producció i de l’ocupació, amb el perill d’agravar la inflació.

Fins aquí la recepta del planificador monetari. El BCE va rebaixar ahir l’interès al 0,75% i també va deixar de remunerar 800.000 milions d’euros que els bancs comercials tenen dipositats en el banc central, tot amb la intenció de fer “moure” els diners. La reacció dels mercats, però, no pot ser de moment més negativa. Què ha passat? D’entrada, i d’una manera concertada, els bancs centrals mundials operen al límit amb tipus d’interès propers a zero. No es pot anar més enllà i el marge de maniobra és quasi nul. L’abaratiment artificial del tipus d’interès, llargament mantingut, ha causat un greu problema de sobreendeutament generalitzat. Ni les empreses estan en condicions d’invertir, ni les famílies de consumir. Abans, cal sanejar el deute. Per altra banda, els bancs tampoc obriran l’aixeta del crèdit mentre no eliminin els actius tòxics i augmentin els seus molt escassos recursos propis. L’abundant “alcohol” subministrat per les autoritats monetàries va crear una falsa sensació d’eufòria. Avui, una societat emmalaltida ja no accepta noves injeccions “d’alcohol”.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: