Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Sortir de l’euro? Primer, Grècia. Then, abide by the consequences

Sortir de l’euro? Primer, Grècia. Then, abide by the consequences

Els inspectors de la troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) consideren que Grècia no està portant a terme les reformes necessàries i pactades, paralitzades pel seu recent doble procés electoral, i amenacen amb retirar-li el suport. Com afectaria la suspensió del programa de rescat a la societat grega?

Si el govern d’Atenes no rep el proper pagament i el BCE no accepta el deute públic grec per tenir la consideració de “bo escombraria”, Grècia tindria tancades totes les vies de finançament i hauria de declarar-se en fallida. Els funcionaris no cobrarien i els serveis públics (sanitat, educació, serveis socials) es col·lapsarien. Els jubilats no cobrarien les pensions i els estalviadors no podrien tampoc recuperar els seus diners dels bancs, que implantarien un corralito immediat. Tinguem present que els bancs inverteixen en préstecs a llarg termini els nostres diners dipositats en comptes corrents a la vista i que, per tant, sense l’ajuda del BCE, no poden honorar els seus compromisos.

Grècia abandonaria l’euro i recuperaria la dracma, la seva antiga moneda, però a un valor real molt inferior. El banc central grec començaria a fabricar grans quantitats de dracmes per pagar els seus enormes deutes, generant hiperinflació. Els preus es dispararien i els estalviadors veurien com se’ls canvien actius en euros per dracmes sense valor. El caos i les revoltes socials s’apoderarien dels carrers, abonant el terreny per un possible cop d’estat de l’exèrcit. Els grecs es trobarien al marge del comerç i de les inversions internacionals, passant gana i penúries amb la seva pobra agricultura i nul·la competitivitat industrial. L’accés als recursos energètics importats, com el petroli, els seria difícil i costós, i la societat cauria en un abisme de pobresa, atur i inflació.

Hi ha qui equivocadament defensa la sortida de l’euro, perquè  amb la depreciació de la moneda nacional augmentarien les exportacions, disminuirien les importacions i es guanyaria competitivitat internacional.
La depreciació de la moneda nacional sí és correcta, però l’increment d’exportacions netes no. Quan un país (tan Grècia com Espanya) no és autosuficient en agricultura, totalment depenent dels recursos energètics exteriors (petroli i gas natural) i sense gaires indústries competitives, l’únic que poden oferir als estrangers són els seus encants naturals a canvi d’un grapat de divises i de l’escarni internacional (Espanya, un destí de sol, platja, alcohol i sexe, més que mai).

Els polítics, res de nou, van cometre greus errors en el disseny de l’euro. Però una vegada s’hi ha entrat, i malgrat quines siguin les circumstàncies actuals, a fora hi ha l’abisme i la desolació.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: