Arxius

Archive for Agost de 2012

El Tennis i les diferències de gènere

Ha començat el quart i darrer Grand Slam de la temporada a les intal·lacions de Flushing Meadows, New York (US Open). Després de la terra parisenca, i de la gespa londinenca, és el torn del ciment novaiorquès.
Amb l’absència de Rafael Nadal per lesió, el suís Roger Federer, amb 31 anys i pare de 2 nenes, continua fent història en el món del tennis. Acumula 17 Grand Slams, més que ningú, és qui acumula més setmanes en el número 1 del ranking i intentarà guanyar el seu 6è US Open.
Una altra tenista, la belga Kim Clijsters, ex-número 1 del ranking femení i guanyadora a Flushing Meadows el 2005, 2009 i 2010, es retirarà del circuit professional.

El tennis és un esport altament tècnic i de gran bellesa plàstica. En general, i salvant excepcions com la del nord-americà John McEnroe, és net i precís. No hi ha contacte físic entre jugadors i sol presidir el joc una rivalitat sana i positiva. En els partits individuals, el resultat (quasi) sempre és just. Guanya el millor. El marcador és conseqüència directa de la productivitat, del bon joc desplegat i de la fortalesa psíquica dels jugadors.
El punt es pot guanyar amb un cop guanyador (o el pot fallar el rival). I el punt es pot perdre amb un error forçat, o un error no forçat (o el pot guanyar el rival). Això es presta a estadístiques significatives i precises: X cops guanyadors, Y errors forçats, Z errors no forçats.

Hi han diferències de gènere en el tennis? No em refereixo a diferències de potència o resistència entre jugadors i jugadores, que són evidents (amb la possible excepció de Martina Navratilova), sinó a diferències en l’estratègia del joc. El resultat és afirmatiu.
Els homes solen oferir un joc amb errors no forçats bastant constant. Quan arriben els jocs decisius, la pressió no els afecta massa, més enllà de la professionalitat humana, i el nombre d’errors no sol tampoc augmentar.
En canvi, en les dones és diferent. En general, el nombre d’errors no forçats durant tot el partit és significativament superior al dels homes. I, quan arriben els moments decisius, la pressió els fa cometre encara més errors.
En el servei passa quelcom semblant. En el cas dels homes, i en els moments clau del partit, l’eficàcia del servei sol augmentar (més potència i col·locació). En canvi, amb les dones succeeix el contrari, i en els moments decisius disminueixen la potència i precisió en la col·locació, buscant assegurar simplement la sacada.

Es pot extrapolar al mercat laboral aquesta disminució del rendiment femení en entorns altament competitius on s’actua sota molta pressió, justificant, per tant, diferències salarials?
Respondrà igual un cirurgià home o dona davant casos de vida o mort?
Pendria les mateixes decisions un oficial de l’exèrcit home que un oficial dona?

Anuncis

Comentarios informales de un viaje a Holanda, Bélgica y París (II)

Bélgica es un país con una superficie de 30.000 km2 (menos que Catalunya) y 11 millones de habitantes (más poblado que Catalunya).
Bélgica está dividida en 3 zonas, en función de las 3 lenguas habladas: en Flandes, donde se habla holandés (60%); Valonia, donde se habla francés (38%); y la zona del este donde se habla alemán (2%).

Cuando los Países Bajos iniciaron su guerra de independencia contra Felipe II de España, Bélgica formó parte de Holanda. En 1830, a través de una revolución intelectual y católica, Bélgica se independiza de Holanda. Es una monarquía constitucional y una democracia parlamentaria. El primer rey fue Leopoldo I. En la Conferencia de Berlín de 1885 se dará, a través del juego político, el Congo al rey Leopoldo II. Leopoldo II pasaba por ser un benefactor filantrópico digno de admiración y consiguió el Congo como propiedad privada suya, y no como colonia de Bélgica. Esto le confirió el monopolio total de las materias primas extraídas del Congo, a destacar el caucho. Notar que este monopolio nada tiene que ver con supuestas imperfecciones del mercado, y sí con las manifiestas imperfecciones del estado y la política. Leopoldo II envió un ejército de 16.000 soldados pagados por el monarca y con el objetivo de convertir el Congo belga en un campo de trabajos forzados a su favor.

Se calcula que durante los años de dominio de Leopoldo II sobre el Congo fueron exterminados unos diez millones de nativos, la mayoría de ellos esclavizados, mutilados, asesinados o amenazados con la muerte para que trabajaran en la obtención de caucho y maximizaran su producción. Un verdadero genocidio.
No fue hasta 1903, dos años después del fallecimiento de la emperatriz Victoria de Gran Bretaña, prima de Leopoldo II, que el Parlamento británico  adoptó una resolución crítica sobre la gestión del Congo,  y encargó al diplomático Roger Casement que investigara los hechos. Su informe, conocido como el Informe Casement, se hizo público al año siguiente y tuvo un impacto considerable en la opinión pública.  El gobierno británico envió copias a los 14 países firmantes de la Conferencia de Berlín, pidiendo que se revisara la concesión privada del Congo al rey de Bélgica. Por su parte el Rey Leopoldo II envió su propia comisión de investigación, constituida de fucionarios públicos belgas, que negó toda clase de abusos y apoyó su labor “civilizadora” (!!!).

En los territorios que pertenecían a Leopoldo II, el castigo por desobediencia era la amputación violenta. Las consecuencias inmediatas de esos informes se limitaron al arresto de algunos soldados del Estado Libre acusados del asesinato de centenares de congoleños en 1903. El rey Leopoldo II, pese al escándalo, mantuvo su control sobre el Congo hasta 1908, fecha en que hace una “donación real” al estado belga. El rey y la familia real conservan, pero, el usofructo. En la vida privada, Leopoldo II se casó por conveniencia con María Enriqueta de Austria, quien tras proporcionarle descendencia fue repudiada. Leopoldo II se enamoró de Blanche Delacroix, una joven de 16 años, con quien contrajo matrimonio morganático.

Desde su independencia en 1830, Bélgica ha pasado de ser un estado unitario a un estado federal. Recientemente, y por divisiones entre los flamencos y los valones, ha estado casi 2 años sin gobierno federal. La próxima etapa podría ser la separación de las dos comunidades y la constitución de un estado confederal.
En Bruselas, la capital federal, se observa un estricto bilingüismo en todos los documentos oficiales y también en el nombre mismo de las calles.

Un organista célebre de origen belga fue César Franck (Lieja, 1822 – París, 1890). Una de sus obras más conocidas es el Panis Angelicus:

Fue el primer país europeo en comenzar la revolución industrial. Tiene un alto nivel de vida y excelentes comunicaciones e infraestructuras de transportes (puertos, canales, ferrocarriles, autopistas). Amberes (Antwerpen) es el segundo puerto de Europa después de Rotterdam:

Otros puertos importantes de Bélgica son Ostende y Zeebrugge.

La circulación en Bruselas, capital, es caótica. Con relieve accidentado, las bicicletas desaparecen rápidamente de las calles. El símbolo nacional belga es un niño pequeño desnudo que orina sin ningún tipo de rubor (naturalmente). Es el Manneken Pis:


De Bruselas destaca una de las más bellas plazas del mundo, la Plaza del Mercado:

Particularmente, me encanta el ambiente que se respira en Bruselas. Alto nivel, cultura católica (a diferencia de la cultura calvinista holandesa), cosmopolitismo y espíritu comercial (además de ser la capital política de Europa).

Los belgas son líderes en sectores como los diamantes (Amberes), la cerveza o el chocolate.

Se dice que la belga es la mejor de las cervezas del mundo. Tienen enorme variedad de marcas. Yo no soy un amante especial de la cerveza, pero la Carolus sabe divina:

El chocolate belga es también una delicia:

¿Fueron sectores estratégicos liderados por el impulso público visionario del Estado? No !!

Las cervezas fueron cultivadas en sus inicios por abadías de monjes benedictinos. Todavía hoy grandes cervezas son cultivadas por los monjes benedictinos trapenses:

Como anécdota, fui a tomar una cerveza belga y comenté al cervecero que había visitado la fábrica de cervezas Heineken en Amsterdam. Su respuesta fue:

– Heineken beer is no beer at all !!

No le comenté nada del taller de cervezas en la misma fábrica Heineken:

¿Y el chocolate? ¿No fueron los políticos quienes promocionaron con acierto este sector? No !!

Fue un inmigrante suizo, Jean Neuhaus, quien abrió una tienda en 1857 en la prestigiosa Galería de la Reina, a tiro de piedra de la Grand Place. Pronto empezaría a vender en ella caramelos contra la tos, guimauves (unas golosinas) y barras de chocolate amargo además de los productos típicos.

Junto a su hijo Frédéric dedicó mucho tiempo y esfuerzo a inventar y preparar nuevos productos, que fueron desplazando gradualmente a los productos farmacéuticos normales, dando paso a gelatinas de fruta, caramelos y otros productos de chocolates.

En 1912, Jean II, nieto de Jean Neuhaus, creó el primer bombón relleno de chocolate, la praline. Su éxito fue inmediato. Años después, Louise Agostini, esposa de Jean II, harta de ver cómo sus pralines se rompían en los cucuruchos de papel en los que se envolvían, desarrolló junto a su marido una caja de regalo a la que llamaría ballotin.

Se puede comprar este excelente chocolate a altas horas de la noche. La tienda está abierta:

El café belga es también muy bueno y consistente:

Pasando de Bruselas a Amberes, destaco la casa donde vivió el pintor Rubens, convertida hoy en museo:

La catedral de Amberes cuenta con dos trípticos monumentales de Rubens (La Subida de la Cruz y El Descendimiento de la Cruz):

Para tomar una cerveza, es interesante el Bar de los Santos (aunque mejor no tomar fotos, pues el dueño no lo permite):

La presencia jesuítica en Amberes se demuestra en la iglesia barroca de Carlos Borromeo:

El ayuntamiento de Amberes es del siglo XVI, estilo manierista, y recoge influencias flamencas e italianas:

En la parte frontal se encuentra el escudo del emperador Carlos I de España (V de Alemania):

Es interesante destacar que heredó muchísimo territorio (casi toda Europa, con la excepción de Francia), gracias a las hábiles políticas matrimoniales de los Reyes Católicos. Y no a través de la conquista militar.
Por parte de madre, Juana la Loca, heredó Castilla y León, Cataluña y Aragón, Granada, Navarra, Sicilia, Cerdeña, Nápoles, las posesiones del nuevo continente americano…
Por parte de padre, Felipe el Hermoso, heredó Flandes, Borgoña, Alemania, Austria…

El futuro emperador Carlos I de España y V de Alemania nació en Gante y se crió en Malinas, bajo tutela de su tía paterna, Margarita de Austria. Catedral de Malinas:

Estatua de Margarita de Austria en Malinas:

Relieve de Carlos I en Malinas:

Jardines donde se crió Carlos I en Malinas:

Pintura de Rubens en la iglesia de San Juan Bautista en Malinas:

Hay 2 ciudades flamencas que destacan con luz propia: Gante y Brujas.

En el castillo de Gante nació el futuro emperador Carlos I de España (V de Alemania):

En la catedral de Gante, destacan las pinturas de Rubens (San Bavón) y la Adoración del Cordero Místico de los hermanos Van Eyck:

Otra imagen de Gante con sus habituales ladrillos rojos (escasez de piedra):

San Miguel, patrón del potente gremio de los cerveceros:

De Brujas destaca la historia de la decapitación de Cuello Largo, Pieter Lanchals, consejero y amigo de Maximiliano I de Habsburgo, cuando éste pretendió subir los impuestos para financiar sus campañas bélicas. La población de cisnes en Brujas de debe a que en 1488 los habitantes de Brujas mataron al administrador de la ciudad, empleado del emperador Maximiliano I. Pieter Lanchals significa “cuello largo”. Para más inri en el escudo dearmas de la familia Lanchals aparece un cisne blanco. Maximiliano, que fue incluso encarcelado, al quedar en libertad castigó a Brujas a mantener a los cisnes en sus lagos y canales hasta la eternidad. En esta casa estuvieron presos en 1488:

El parque Minnewater, que significa lago del amor, es la entrada sur de la ciudad. El lago debe su nombre, del amor, a la leyenda que explica que una mujer llamada Minna se enamoró de un hombre. El padre de ella, para algunos marineros para otros pirata, no permitía la relación como suele suceder en estos casos. Así que ella se fugó y se escondió en la zona del lago, esperando su amado, pero lamentablemente murió. El novio al encontrarla, murió a su lado. Es el tema de la muerte de amor como en Romeo y Julieta, en Tristán e Isolda o en los amantes de Teruel.

La familia Grothusen consiguió el monopolio del gluten (dato a confirmar), reuniendo en su seno un gran poder. Esta casa palaciega pertenecía a la familia:

Las beguinas fueron la primera comunidad de mujeres feministas. Estas mujeres vivían todas en comunidad bajo la tutela de la Gran Señora, a la que todas le debían obediencia. Además del voto de obediencia, también debían cumplir el de castidad, pero no así el de pobreza, ya que las más pobres trabajaban como sirvientas de las más ricas. Durante el día se abrían las puertas para permitir la entrada y salida de las mujeres, pero por la noche se cerraban a modo de protección (hoy día también se cierran las puertas sobre las seis de la tarde más o menos). La última beata murió en el año 1927. Las pequeñas casas nórdicas y blancas rodean un jardín con árboles. Era un verdadero pueblo dentro de la ciudad, con su iglesia. Las beguinas sabían leer y escribir, y sus prácticas no eran apreciadas por las autoridades eclesiales. Desde finales del siglo XIII, las beguinas se convirtieron en sospechosas y su relación directa con Dios cuestionaba la utilidad del clero:

La iglesia de Brujas fue construida entre los siglos XIII y XIV, es de estilo gótico y su fachada destaca por su torre de 122 metros. Siendo la segunda torre de ladrillo más alta del mundo. Solo superada por la de la iglesia de San Martín en Landshut, Alemania.La altura de la torre reflejaba el poder de la ciudad, ya que las iglesias solían estar financiadas por los gremios, cuanta más alta era la torre más poder y riqueza mostraban a sus vecinos. A la vez, servía como protección desde la que se avisaba en caso de llegada de enemigos o del fuego. Pero lo más destacado lo encontramos en su interior. Su interior está formado por 5 naves, donde destacan los mausoleos de María de Borgoña, quien murió a los 25 años de una caída del caballo en una cacería, y de su padre Carlos el Temerario. Estos mausoleos están a los pies del altar. Lo más importante de la Iglesia, es sin duda, la estatua de Miguel Ángel Virgen con el Niño, la única obra de este artista que permanece fuera de Italia; esto se debe a que en 1504 un comerciante muy rico, Jan van Moeskroen, la compró y la trajo a la ciudad de Brujas y la regaló a la Iglesia:

También encontramos en Brujas la Basílica de la Santa Sangre, traída desde Jerusalén en tiempos de las cruzadas:

Comentaris informals sobre Holanda, Bèlgica i París (I)

Holanda té 40.000 km2 i 17 milions d’habitants. La capital és Amsterdam, malgrat el govern i els ministeris polítics estan a La Haya.

El primer que crida l’atenció d’Holanda (Països Baixos) és que un 60% del territori està sota el nivell del mar. Gràcies al treball d’un poble especialment laboriós s’ha guanyat terreny al mar amb dics, dunes, pólders i illes artificials. Els holandesos continuen sent els més avançats del món en aquest tipus de tècniques.

Foto: Polder bei Nessmersiel von Martina Nolte, Lizenz Creative Commons.

Els Països Baixos van ser part de l’imperi espanyol durant el segle XVI amb Carles I i Felip II, de la dinastia austríaca.

Els holandesos tenen un bon concepte de Carles I, perquè va ser receptiu a les seves demandes d’autonomia. De fet, Carles I va néixer i es va criar a Flandes. Un territori com Holanda, amb problemes d’inundacions constants, ha de tenir llibertat per poder tractar i solucionar aquests problemes específics i particulars.
El que Carles I va permetre, Felip II no ho va fer. Va ser molt més intransigent que el seu pare, enviant a Holanda el Duque de Alba i los Tercios de Flandes, que van reprimir brutalment qualsevol intent d’autogovern.

Els holandesos, que en un principi no volien separar-se d’Espanya, començaran la guerra per la seva independència. Per això instrumentalitzaran la Reforma de Luter amb fins polítics. Donat que Espanya era catòlica, Holanda es declararà protestant i calvinista. El 1578 es passen oficialment del catolicisme al protestantisme calvinista.
Els protestants no accepten l’autoritat del Papa de Roma, denuncien els excessos del tràfic de relíquies, tampoc accepten el culte als sants i comencen a destruir les escultures de sants de les esglésies catòliques, convertint-les a protestants.

Crida l’atenció un quadre del Rijksmuseum, on es mostra el respecte per la música religiosa i els orgues. Destrueixen escultures i retaules, però deixen intacte l’orgue pel valor que atribueixen a la música religiosa. Qualsevol petita església continua tenint un gran orgue. Els calvinistes estan en contra de l’ostentació del catolicisme, i això sol incloure la música, però no és el cas a Holanda.

Guillerm I d’Orange lidera els holandesos a la primera part de la guerra. Durant el segle XVII, Holanda es converteix en una potència comercial. Aquí es pot veure com els holandesos destrueixen vaixells espanyols el 1609 a Gibraltar.

I aquí un relleu on es mostra l’intercanvi de productes amb l’actual Indonèsia:

Holanda aconseguiria la independència el 1648 amb el Tractat de Münster (Pau de Westfalia).

L’entrada de metalls preciosos durant el segle XVII (plata de Japó i or d’Amèrica) va crear una bombolla curiosa: la dels tulipans.
Amb un sou anual de 150 florins, es pagaven 1.000 florins per tulipà, flor d’origen oriental que va captivar els holandesos.
Encara avui els holandesos cultiven, distribueixen i investiguen tot tipus de flors. La visita a una subhasta de flors i el coneixement del seu funcionament és una de les visites més recomenables.

Cal destacar de la fotografia superior, que tots els qui estan comprant flors (en els ordinadors) són homes. Tradició? És que a les dones no els hi agrada aquesta feina?

La subhasta holandesa comença per un preu alt i va baixant. Qui primer cliqui a l’ordinador es queda amb les flors al preu que ha clicat.

La ciutat més important d’Holanda és Amsterdam, que significa dic al riu Amstel. Està plagada de canals i en la circulació, a més de tramvies, cotxes i barques, destaquen les bicicletes. Tothom circula en bicicleta, petits i grans. Són un veritable agobi i un turment pel vianant. En qualsevol moment i a qualsevol lloc et trobaràs amb bicicletes disposades a atropellar-te. Per què tantes bicicletes? Perquè Amsterdam és totalment plana. Quan a Catalunya alguns polítics locals han volgut copiar i promoure el carril-bici ha estat un fracàs estrepitós. No es pot circular amb bicicleta quan el terreny és accidentat i ple de turons (com a Manresa).

La ciutat és rica, la crisi no es percep. L’atur és només del 7%. Espanya, en l’esplendor de les falses vaques grasses, mai ha baixat del 8%. Ara, el càncer de l’atur arriba al 25%.

Hi ha un ambient de tolerància que la fa especialment atractiva. Tothom coneix el Barri Vermell d’Amsterdam, on el treball sexual està liberalitzat i plenament normalitzat, com ha de ser. Les treballadores del sexe paguen impostos com tothom i l’intercanvi és lliure i sense coaccions.
També el consum de marihuana està permès en alguns bars, fins a un màxim de 5 grams. Significa això que la població holandesa està drogada i enganxada al cannabis? No. Només un 5% de la població és consumidora habitual. El percentatge de consumidors de droga dura (no permesa) és baix. Molt més baix que a Espanya, que destaca per l’altíssim consum de cannabis i de droga dura, quan ni el cannabis ni la droga dura estan teòricament permeses.

Les cases són estretes i amb les finestres obertes (no hi han persianes) i amb jardins d’accés lliure. És un signe del seu calvinisme. Creuen en la predestinació de l’ésser humà i volen ensenyar a tothom que la seva conducta és intatxable, que no fan res de dolent, situant-se en el grup dels salvats.

És interessant destacar que les cases de la capital política, La Haya, són més amples (els polítics recapten diners amb la força del poder i no del comerç) i amb les cortines posades per no deixar veure l’interior (què estan amagant?).

Destaquen 3 esglésies a Amsterdam. La primera és la nova església (no hi ha culte religiós, només serveix per les cerimònies de coronació de la Casa Reial holandesa):

La segona és la vella església (Oude Kerk), situada al mig del Barri Vermell, on es va casar Rembrandt i on està enterrat l’organista J.P. Sweelinck:

Aquí interpreto una de les millors composicions de Sweelinck:

La tercera és l’església de Sant Nicolau, patró dels mercaders i de la ciutat d’Amsterdam.

L’escut d’Amsterdam destaca per una triple X. Això no es deu al seu famós Barri Vermell, sinó a la lluita d’Amsterdam contra l’aigua, el foc i la peste:

Són de visita obligatòria el Rijksmuseum (on hi han menys Rembrandts que al Prado de Madrid) i el Museu de Vicent van Gogh.
Van Gogh va ser un geni avançat al seu temps i incomprès. No va vendre cap quadre en vida i es va acabar suicidant, disparant-se a si mateix.
Els seus quadres mostren aquesta lluita interior.

Quadres de J. Vermeer al Rijksmuseum (Noia amb arrecada i Milkmaid):

Quadre de Rembrandt més remarcable al Rijksmuseum (Ronda de Nit):

Autorretrat de Van Gogh al Van Gogh Museum:

Amsterdam també destaca pel tractament i venda de diamants. Els diamants provenen de Sudàfrica, però es treballen a Holanda. Per què? Gràcies als jueus, que van fugir d’Espanya i emigraren als Països Baixos. Si el fanatisme mal entès no els hagués expulsat d’Espanya, els jueus i  el treball precís dels diamants (entre altres treballs) podria estar ara a la península. Però no és el cas.

L’austeritat encara és un valor holandès arrelat. L’oficina del primer ministre, a La Haya (Den Haag), no és gens ostentosa:

Holanda i els holandesos estan en contra de pagar diners o subvencions a Espanya. Els taxistes et recorden que Espanya ha rebut molt diners de la Unió Europea, en part pagats per Holanda.
– On estan els diners?, pregunten.

Aquesta casa pels ocells forma part del mobiliari urbà de La Haya.
Qui la paga? Potser l’ajuntament, com a bé públic i vetllant pel benestar general?
No, la paguen els comerciants de la seva butxaca.

Delft, una altra ciutat d’Holanda, destaca per la seva porcellana.
Davant l’església nova de Delft, i per ordre de Felip II d’Espanya, es va assassinar a Guillerm I d’Orange. El sicari francès Balthasar Gérard va ser torturat i esquarterat viu.

A l’església vella de Delft hi ha enterrat el pintor Vermeer:

La ciutat de Rotterdam, segona en importància d’Holanda, va ser destruïda a la II Guerra Mundial i després totalment reconstruïda.
És una ciutat moderna i dinàmica.
Té el port més important d’Europa i un dels més importants del món.

Comentaris informals d’una estada a Alemanya (Saxònia i Berlín)