Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Comentaris informals sobre Holanda, Bèlgica i París (I)

Comentaris informals sobre Holanda, Bèlgica i París (I)

Holanda té 40.000 km2 i 17 milions d’habitants. La capital és Amsterdam, malgrat el govern i els ministeris polítics estan a La Haya.

El primer que crida l’atenció d’Holanda (Països Baixos) és que un 60% del territori està sota el nivell del mar. Gràcies al treball d’un poble especialment laboriós s’ha guanyat terreny al mar amb dics, dunes, pólders i illes artificials. Els holandesos continuen sent els més avançats del món en aquest tipus de tècniques.

Foto: Polder bei Nessmersiel von Martina Nolte, Lizenz Creative Commons.

Els Països Baixos van ser part de l’imperi espanyol durant el segle XVI amb Carles I i Felip II, de la dinastia austríaca.

Els holandesos tenen un bon concepte de Carles I, perquè va ser receptiu a les seves demandes d’autonomia. De fet, Carles I va néixer i es va criar a Flandes. Un territori com Holanda, amb problemes d’inundacions constants, ha de tenir llibertat per poder tractar i solucionar aquests problemes específics i particulars.
El que Carles I va permetre, Felip II no ho va fer. Va ser molt més intransigent que el seu pare, enviant a Holanda el Duque de Alba i los Tercios de Flandes, que van reprimir brutalment qualsevol intent d’autogovern.

Els holandesos, que en un principi no volien separar-se d’Espanya, començaran la guerra per la seva independència. Per això instrumentalitzaran la Reforma de Luter amb fins polítics. Donat que Espanya era catòlica, Holanda es declararà protestant i calvinista. El 1578 es passen oficialment del catolicisme al protestantisme calvinista.
Els protestants no accepten l’autoritat del Papa de Roma, denuncien els excessos del tràfic de relíquies, tampoc accepten el culte als sants i comencen a destruir les escultures de sants de les esglésies catòliques, convertint-les a protestants.

Crida l’atenció un quadre del Rijksmuseum, on es mostra el respecte per la música religiosa i els orgues. Destrueixen escultures i retaules, però deixen intacte l’orgue pel valor que atribueixen a la música religiosa. Qualsevol petita església continua tenint un gran orgue. Els calvinistes estan en contra de l’ostentació del catolicisme, i això sol incloure la música, però no és el cas a Holanda.

Guillerm I d’Orange lidera els holandesos a la primera part de la guerra. Durant el segle XVII, Holanda es converteix en una potència comercial. Aquí es pot veure com els holandesos destrueixen vaixells espanyols el 1609 a Gibraltar.

I aquí un relleu on es mostra l’intercanvi de productes amb l’actual Indonèsia:

Holanda aconseguiria la independència el 1648 amb el Tractat de Münster (Pau de Westfalia).

L’entrada de metalls preciosos durant el segle XVII (plata de Japó i or d’Amèrica) va crear una bombolla curiosa: la dels tulipans.
Amb un sou anual de 150 florins, es pagaven 1.000 florins per tulipà, flor d’origen oriental que va captivar els holandesos.
Encara avui els holandesos cultiven, distribueixen i investiguen tot tipus de flors. La visita a una subhasta de flors i el coneixement del seu funcionament és una de les visites més recomenables.

Cal destacar de la fotografia superior, que tots els qui estan comprant flors (en els ordinadors) són homes. Tradició? És que a les dones no els hi agrada aquesta feina?

La subhasta holandesa comença per un preu alt i va baixant. Qui primer cliqui a l’ordinador es queda amb les flors al preu que ha clicat.

La ciutat més important d’Holanda és Amsterdam, que significa dic al riu Amstel. Està plagada de canals i en la circulació, a més de tramvies, cotxes i barques, destaquen les bicicletes. Tothom circula en bicicleta, petits i grans. Són un veritable agobi i un turment pel vianant. En qualsevol moment i a qualsevol lloc et trobaràs amb bicicletes disposades a atropellar-te. Per què tantes bicicletes? Perquè Amsterdam és totalment plana. Quan a Catalunya alguns polítics locals han volgut copiar i promoure el carril-bici ha estat un fracàs estrepitós. No es pot circular amb bicicleta quan el terreny és accidentat i ple de turons (com a Manresa).

La ciutat és rica, la crisi no es percep. L’atur és només del 7%. Espanya, en l’esplendor de les falses vaques grasses, mai ha baixat del 8%. Ara, el càncer de l’atur arriba al 25%.

Hi ha un ambient de tolerància que la fa especialment atractiva. Tothom coneix el Barri Vermell d’Amsterdam, on el treball sexual està liberalitzat i plenament normalitzat, com ha de ser. Les treballadores del sexe paguen impostos com tothom i l’intercanvi és lliure i sense coaccions.
També el consum de marihuana està permès en alguns bars, fins a un màxim de 5 grams. Significa això que la població holandesa està drogada i enganxada al cannabis? No. Només un 5% de la població és consumidora habitual. El percentatge de consumidors de droga dura (no permesa) és baix. Molt més baix que a Espanya, que destaca per l’altíssim consum de cannabis i de droga dura, quan ni el cannabis ni la droga dura estan teòricament permeses.

Les cases són estretes i amb les finestres obertes (no hi han persianes) i amb jardins d’accés lliure. És un signe del seu calvinisme. Creuen en la predestinació de l’ésser humà i volen ensenyar a tothom que la seva conducta és intatxable, que no fan res de dolent, situant-se en el grup dels salvats.

És interessant destacar que les cases de la capital política, La Haya, són més amples (els polítics recapten diners amb la força del poder i no del comerç) i amb les cortines posades per no deixar veure l’interior (què estan amagant?).

Destaquen 3 esglésies a Amsterdam. La primera és la nova església (no hi ha culte religiós, només serveix per les cerimònies de coronació de la Casa Reial holandesa):

La segona és la vella església (Oude Kerk), situada al mig del Barri Vermell, on es va casar Rembrandt i on està enterrat l’organista J.P. Sweelinck:

Aquí interpreto una de les millors composicions de Sweelinck:

La tercera és l’església de Sant Nicolau, patró dels mercaders i de la ciutat d’Amsterdam.

L’escut d’Amsterdam destaca per una triple X. Això no es deu al seu famós Barri Vermell, sinó a la lluita d’Amsterdam contra l’aigua, el foc i la peste:

Són de visita obligatòria el Rijksmuseum (on hi han menys Rembrandts que al Prado de Madrid) i el Museu de Vicent van Gogh.
Van Gogh va ser un geni avançat al seu temps i incomprès. No va vendre cap quadre en vida i es va acabar suicidant, disparant-se a si mateix.
Els seus quadres mostren aquesta lluita interior.

Quadres de J. Vermeer al Rijksmuseum (Noia amb arrecada i Milkmaid):

Quadre de Rembrandt més remarcable al Rijksmuseum (Ronda de Nit):

Autorretrat de Van Gogh al Van Gogh Museum:

Amsterdam també destaca pel tractament i venda de diamants. Els diamants provenen de Sudàfrica, però es treballen a Holanda. Per què? Gràcies als jueus, que van fugir d’Espanya i emigraren als Països Baixos. Si el fanatisme mal entès no els hagués expulsat d’Espanya, els jueus i  el treball precís dels diamants (entre altres treballs) podria estar ara a la península. Però no és el cas.

L’austeritat encara és un valor holandès arrelat. L’oficina del primer ministre, a La Haya (Den Haag), no és gens ostentosa:

Holanda i els holandesos estan en contra de pagar diners o subvencions a Espanya. Els taxistes et recorden que Espanya ha rebut molt diners de la Unió Europea, en part pagats per Holanda.
– On estan els diners?, pregunten.

Aquesta casa pels ocells forma part del mobiliari urbà de La Haya.
Qui la paga? Potser l’ajuntament, com a bé públic i vetllant pel benestar general?
No, la paguen els comerciants de la seva butxaca.

Delft, una altra ciutat d’Holanda, destaca per la seva porcellana.
Davant l’església nova de Delft, i per ordre de Felip II d’Espanya, es va assassinar a Guillerm I d’Orange. El sicari francès Balthasar Gérard va ser torturat i esquarterat viu.

A l’església vella de Delft hi ha enterrat el pintor Vermeer:

La ciutat de Rotterdam, segona en importància d’Holanda, va ser destruïda a la II Guerra Mundial i després totalment reconstruïda.
És una ciutat moderna i dinàmica.
Té el port més important d’Europa i un dels més importants del món.

Advertisements
  1. sei so nett
    Març 5, 2017 a les 3:43 am

    1. Foto (Polder bei Nessmersiel) von: Martina Nolte, Lizenz: Creative Commons BY-SA-3.0 de (http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/de/legalcode)

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: