Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > El Tennis i les diferències de gènere

El Tennis i les diferències de gènere

Ha començat el quart i darrer Grand Slam de la temporada a les intal·lacions de Flushing Meadows, New York (US Open). Després de la terra parisenca, i de la gespa londinenca, és el torn del ciment novaiorquès.
Amb l’absència de Rafael Nadal per lesió, el suís Roger Federer, amb 31 anys i pare de 2 nenes, continua fent història en el món del tennis. Acumula 17 Grand Slams, més que ningú, és qui acumula més setmanes en el número 1 del ranking i intentarà guanyar el seu 6è US Open.
Una altra tenista, la belga Kim Clijsters, ex-número 1 del ranking femení i guanyadora a Flushing Meadows el 2005, 2009 i 2010, es retirarà del circuit professional.

El tennis és un esport altament tècnic i de gran bellesa plàstica. En general, i salvant excepcions com la del nord-americà John McEnroe, és net i precís. No hi ha contacte físic entre jugadors i sol presidir el joc una rivalitat sana i positiva. En els partits individuals, el resultat (quasi) sempre és just. Guanya el millor. El marcador és conseqüència directa de la productivitat, del bon joc desplegat i de la fortalesa psíquica dels jugadors.
El punt es pot guanyar amb un cop guanyador (o el pot fallar el rival). I el punt es pot perdre amb un error forçat, o un error no forçat (o el pot guanyar el rival). Això es presta a estadístiques significatives i precises: X cops guanyadors, Y errors forçats, Z errors no forçats.

Hi han diferències de gènere en el tennis? No em refereixo a diferències de potència o resistència entre jugadors i jugadores, que són evidents (amb la possible excepció de Martina Navratilova), sinó a diferències en l’estratègia del joc. El resultat és afirmatiu.
Els homes solen oferir un joc amb errors no forçats bastant constant. Quan arriben els jocs decisius, la pressió no els afecta massa, més enllà de la professionalitat humana, i el nombre d’errors no sol tampoc augmentar.
En canvi, en les dones és diferent. En general, el nombre d’errors no forçats durant tot el partit és significativament superior al dels homes. I, quan arriben els moments decisius, la pressió els fa cometre encara més errors.
En el servei passa quelcom semblant. En el cas dels homes, i en els moments clau del partit, l’eficàcia del servei sol augmentar (més potència i col·locació). En canvi, amb les dones succeeix el contrari, i en els moments decisius disminueixen la potència i precisió en la col·locació, buscant assegurar simplement la sacada.

Es pot extrapolar al mercat laboral aquesta disminució del rendiment femení en entorns altament competitius on s’actua sota molta pressió, justificant, per tant, diferències salarials?
Respondrà igual un cirurgià home o dona davant casos de vida o mort?
Pendria les mateixes decisions un oficial de l’exèrcit home que un oficial dona?

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: