Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Els Estats del segle XXI: Small is beautiful

Els Estats del segle XXI: Small is beautiful

Image

El número òptim d’estats o quin ha de ser el seu tamany no està escrit enlloc. Sí és, però, una tendència històrica i, alhora, una necessitat econòmica el creixent procés de secessió mundial experimentat des de la II Guerra Mundial. Si el 1946 hi havia un total de 76 països independents, ara n’hi han aproximadament 200, quasi el triple. El menys poblat, Tuvalu, amb representació a l’ONU, no depassa els 12.000 habitants.

Els grecs clàssics, iniciadors de la democràcia, parlaven obertament del tamany màxim que havien de tenir les ciutats-estat. Plató ho xifrava en 5.000 famílies i Aristòtil considerava impossible el bon govern de poblacions massa nombroses, defensant uns límits de l’estat no superiors a aquells que permetessin el coneixement personal de tots els ciutadans que en formaven part.

Quins són els arguments a favor d’un estat territorialment gran? Fins ara han estat bàsicament tres. Primer, els costos per càpita de béns públics com el sistema judicial, els parcs nacionals o les ambaixades, són menors quan es poden repartir entre un gran nombre de contribuents.
Segon, un estat gran pot mantenir més fàcilment un exèrcit que defensi el territori.
Tercer, i més important, el tamany de l’estat condiciona el tamany del mercat. Aquest últim argument, en un món creixentment globalitzat, ja no és vàlid.

Ara s’imposa el Small is beautiful i els 5 països més competitius del món, plenament integrats en el comerç internacional, són tan grans com Suïssa, Singapur, Finlàndia, Suècia o Holanda. Catalunya, amb una població del 0,1% mundial, suposa el 0,5% del comerç total, i això sense tenir les infraestructures adequades a causa del subfinançament crònic provinent de l’estat espanyol.

En moments de crisi com els actuals, els canvis institucionals profunds són part de la solució. I Catalunya no en pot quedar al marge.

Advertisements
  1. albert quílez
    Setembre 25, 2012 a les 8:12 pm

    no crec que ens poguem comparar econòmicament amb els països esmentats, almenys en aquest moment.
    per mi, l’ únic argument en favor (o en contra) de l’independencia és que la gent ho vulgui (o no). i això només es pot saber a través d’un referèndum.
    després, segons com gestionem les coses, segons qui mani, podrem ser més o menys competitius

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: