Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Hem de témer el Fiscal Cliff d’Estats Units?

Hem de témer el Fiscal Cliff d’Estats Units?

Els Estats Units d’Amèrica, un país nascut el 1776 d’una revolució llibertària contra un govern britànic que els hi volia imposar un impost sobre el te (!!) fa molt temps que ha deixat de ser el que era. Si a Europa el percentatge de despesa pública respecte el PIB està a l’entorn del 50%, a EUA va camí de superar el 40%. La diferència percentual pot semblar significativa per a uns, marcant una dubtosa frontera entre el sistema social europeu i el pretès capitalisme salvatge d’Estats Units.

La realitat, però, és que la primera potència mundial està mutant el seu ADN original i, a passes agegantades, s’ha situat en un grotesc warfare state. El previsible triomf de Barack Obama a les eleccions d’avui dimarts 6 de novembre, no canviarà presumiblement la situació. Si de cas, incrementarà el pes del welfare state, en detriment (així ho esperem) de la maquinària bèlica més poderosa de la història mundial.

En aquests moments, el dèficit fiscal d’Estats Units suposa el 9% del seu PIB. Aproximadament 1,3 bilions de dòlars (1.300.000.000.000 dòlars), 1.300 vegades més que la xifra que indica Xavier Sala i Martín (“mil millones de dólares por ejercicio”; http://elcomentario.tv/reggio/crisis-44-precipicio-fiscal-de-xavier-sala-i-martin-en-la-vanguardia/02/11/2012/).
El deute públic total acumulat supera els 17 bilions de dòlars (bilió amb 12 zeros), més del 100% del PIB.

La norma constitucional del sistema polític nord-americà indica que és el Congrés qui ha d’autoritzar l’endeutament federal de l’estat. Quan Ronald Reagan va arribar al poder el 1980, el sostre del deute estava limitat en 1 bilió de dòlars. Amb 30 anys, s’ha passat d’1 a 17 bilions, un increment bestial. El Tea Party, facció del Partit Republicà, va arrencar una concessió a la Budget Control Act de 2011. Si, després de teatrals tires i arronses la llei autoritzava l’increment del sostre del deute, a canvi s’acordava que l’1 de gener de 2013 es reduiria el dèficit fiscal en un 5% del PIB.

Això significaria un important increment dels impostos (impost de renda, patrimoni i societats) i un decrement de la despesa pública (defensa, despesa social, seguretat social i Medicare). És el conegut Fiscal Cliff o precipici fiscal. La frenada del consum intern dels Estats Units s’ha presentat com una amenaça seriosa a la ja greu situació recessiva internacional. Si el motor americà es desaccelera i la bombolla immobiliària de la Xina punxa, la tempesta tenebrosa sobre Europa i Japó pot empitjorar, encara més, i allargar-se.

L’alarmisme creat sobre el Fiscal Cliff no té un fonament sòlid. És molt ingenu pensar que l’estat nord-americà es sotmetrà, en les actuals circumstàncies, a una teràpia d’aprimament salvatge. No serà així. El codi genètic de l’estat està programat per créixer sempre. Recordem que els liberals clàssics anomenaven a l’estat “Leviatà”, el temible monstre marí devorador.
Per tant, no cal preocupar-se per la frenada fiscal dels Estats Units. És altament improbable. L’estat continuarà el seu camí, i el nivell de deute públic es revisarà… naturalment a l’alça.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: