Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Eleccions Catalunya 2012

Eleccions Catalunya 2012

Una de les lleis del marketing assenyala la importància que té ser el primer en posicionar-se en la ment del consumidor. Quan el client associa un bé amb una determinada característica, difícilment canvia d’opinió. Aplicat a la política, això justificaria parcialment la pèrdua de 12 escons per part de CiU. Fins ara, la coalició convergent no s’havia mostrat obertament independentista, movent-se habitualment en un terreny de calculada ambigüitat. Qui capitalitzava la marca independentista era ERC. Per tant, és normal que quan “s’ha acabat de fer la puta i la Ramoneta”, en paraules de Jordi Pujol, els votants hagin migrat a Esquerra. Per altra banda, com a tota Europa sense excepció, les retallades socials també han castigat el partit en el poder que les ha aplicat.

CiU lidera a les últimes eleccions, malgrat aquests errors d’estratègia, el triomf d’un sobiranisme molt més transversal. El bloc sobiranista o que defensa el dret a decidir (CiU + ERC + CUP + ICV) obté 87 escons (2.095.000 vots), a molta distància del bloc unionista (PP + C’s), amb 28 escons (746.000 vots), o de la via federalista (PSC), amb 20 escons (523.000 vots).

Curiosament, mentre la premsa internacional, encapçalada pel Financial Times, destaca l’aclaparadora victòria dels partits secessionistes, la premsa espanyola ho presenta com la derrota del projecte sobiranista d’Artur Mas i la seva “deriva independentista”. És cert que CiU ha perdut 12 escons i 90.000 vots, però també ho és que Esquerra ha recuperat els 11 escons que va perdre a les eleccions del 2010, guanyant més de 277.000 vots. La incògnita és ara com contribuirà Esquerra al govern de Catalunya.

Els propers pressupostos de la Generalitat, en un clima d’asfíxia econòmica, hauran de ser contractius i poden significar la suspensió del referèndum indefinidament. Podran les lluites internes del sobiranisme i el caïnisme polític fer descarrilar definitivament el projecte nacional català expressat democràticament en les eleccions més participades?  

Anuncis
  1. albert quílez
    Novembre 30, 2012 a les 12:01 am

    de no haver tingut dos grups mediàtics importants al seu favor, la castanya de CiU hauria estat més gran….
    no tot és posicionar-se: CiU no ha esta mai independentista, de fet el lider d’Unió no vol sentir parlar d’autodeterminació. mai he entés perquè es retreu al PSC poca versemblança de la proposta federal, amb l’argument que el PSOE no ho acceptarà, i en canvi ningú no diu res sobre la distància entre convergència i unió.
    el que si s’ha expressat clarament és l’oposició a les retallades, més que no el projecte català (CUP i CiU no tenen res a veure en el model de país que volen)

  2. Novembre 30, 2012 a les 7:16 am

    …excepte la coincidència en el dret a decidir.

    I també a Unió surten veus com les de Josep Maria Vila d’Abadal que comencen a sonar amb força.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: