Pàgina d'inici > Jordi Franch Parella, Música > Marxes Musicals (IV): Marxes Nupcials

Marxes Musicals (IV): Marxes Nupcials

L’enllaç matrimonial i la constitució d’una nova família és un dels moments més importants de la singladura individual i col·lectiva de tota societat. El naixement del que seran les noves generacions es dóna en el si d’una família que formalitza la seva unió lliure i la voluntat de compromís en cerimònies religioses o civils.

En una societat desvinculada i de valors líquids com l’actual, incapaç d’assumir i mantenir el compromís a llarg termini, l’enllaç matrimonial perd importància. Els matrimonis per l’església cauen en picat (com organista de la Seu de Manresa, i sent la música nupcial una de les meves preferides, puc dir que fa anys que no toco l’orgue a cap casament, per la senzilla raó que no se’n fan), s’incrementa l’edat mitjana dels contraents, i disminueix dràsticament la natalitat.

La família con a cèl·lula social bàsica i essencial gaudeix de molt mala salut a les nostres latituds. Es constitueixen menys famílies, més tard, i es dissolen amb extremada facilitat.

Ho paguen directament els nascuts i, amb gran preocupació, hem de ser conscients de la gravetat que suposa la davallada de la natalitat i, per tant, els no-nascuts. L’índex de fecunditat de la nostra societat, 1.3 fills per dona, és un dels més baixos del món. Queda molt lluny dels 2.1 fills que són necessaris simplement per mantenir la població total i els serveis socials bàsics que donem falsament per “donats”. Una societat envellida no té futur. Decauen la productivitat, la innovació i la vitalitat, alhora que esclata la despesa sanitària i les pensions. Podem triar entre ser molts i pròspers, o pocs i miserables.

La nostra societat decadent i pútrida ha triat la segona opció, aplicant-se una eutanàsia col·lectiva. Cal tocar a morts, per tant, i no entonar càntics d’alegria esperançada.

Tornant al que tant escasseja, els enllaços matrimonials i la seva música incidental, m’agradava començar amb les conegudes marxes nupcials de Mendelssohn i Wagner. O també amb la brillant Trumpet Voluntary de J. Clarke:


Després de les lectures, el magnífic Canon de Johann Pachelbel:


O el Bist du bei mir, de Johann Sebastian Bach:


I per acabar, el brillant Al·leluia de G.F. Händel:


Eren altres temps.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: