Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > És devaluar la solució?

És devaluar la solució?

Foreign currency banknotes are placed on a basket for counting during a photo opportunity at the bank's headquarters in Seoul

Amb el tuf de corrupció planejant sobre un debat de l’estat de la nació que no reconeix la responsabilitat directa dels partits ni, molt menys encara, accepta penitències en primera persona, cada vegada es reconeix més la importància estratègica de les exportacions per recuperar el creixement perdut.

En aquest sentit, la solució fàcil i equivocada és defensar una devaluació de l’euro respecte les altres divises, amb l’objectiu d’abaratir els productes nacionals i incrementar les exportacions. Amb una millora momentània de l’activitat econòmica, la devaluació també ajorna la pressió indesitjada de realitzar les imprescindibles reformes estructurals, traslladant els problemes interns i la descoordinació a l’exterior. És una altra manera de socialitzar les pèrdues i destruir la necessària especialització productiva en els sectors on es té un avantatge competitiu.

Considerem el cas de la indústria automobilística. Si els cotxes fabricats a Espanya no es venen a l’exterior perquè són massa cars, la devaluació de la moneda pròpia permetria fer dumping a altres competidors més eficients, guanyant quota de mercat internacional. Ara bé, no oblidem que Espanya ha d’importar tot el petroli que consumeix i una bona part de la maquinària necessària per la producció. Aquestes importacions s’encaririen amb la devaluació i perjudicarien a consumidors, com també a les empreses locals eficients que han d’importar energia i béns de capital.

Naturalment, els altres països poden iniciar també la devaluació de les seves monedes o imposar aranzels als nostres productes. Començaria aleshores una guerra de divises o conflicte comercial que agreujaria i generalitzaria, encara més, la crisi. Per evitar-lo, cal avançar cap a la coordinació de sistemes productius i financers globals. Per desgràcia, el Japó, seguit dels EUA i la Gran Bretanya, ja ha anunciat el seu desig de devaluar. El país nipó, com els nord-americans i britànics, ja tenen els seus tipus d’interès en mínims històrics i han optat vàries vegades pel quantitative easing, entengui’s emissió pura i dura de moneda fiduciària.

Quina solució ens queda? El restabliment d’una veritable divisa mundial desvinculada dels polítics. En altres paraules, el patró or.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: