Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La venda frustrada de CX i la nostrada Caixa Manresa

La venda frustrada de CX i la nostrada Caixa Manresa

Caixa Manresa

Aquesta setmana, l’Estat ha suspès, per segona vegada, la venda de Catalunya Banc. Malgrat haver rebut més de 12.050 milions d’euros en ajudes públiques i després de traspassar actius tòxics al banc dolent (Sareb) per valor de 6.700 milions, cap de les ofertes presentades ha estat suficientment competitiva. Tot i els esforços de Luis de Guindos per destacar la recapitalització i solvència de l’entitat financera, les propostes de compra dels bancs interessats no han superat els 1.000 milions que el ministre d’economia esperava ingressar. La Comissió Europea estableix el 2016 com a data límit de venda i ara s’inicia un període incert, marcat per la reducció de personal, tancament d’oficines o, fins i tot, possible integració de Catalunya Banc dins de Bankia, l’altra caixa nacionalitzada.

Aquesta operació fallida obliga a reflexionar, com a mínim, sobre dos aspectes. El primer és l’error majúscul de socialitzar les pèrdues bancàries. El rescat de les entitats financeres, especialment antigues caixes sota control polític, més enllà de la connivència existent entre l’Estat i la Banca, no és justificable. Aplicar la norma jurídica general de liquidació ordenada de les entitats en fallida o, fins i tot, la conversió parcial del deute en recursos propis, hauria estat suficient per sanejar el sistema financer, sense necessitat d’imposar al contribuent els enormes costos del rescat, superiors als 100.000 milions.

En segon lloc, és inevitable no lamentar profundament la pèrdua de Caixa Manresa. Certament, “ser gran no és una qüestió de mida”, com testimonien encara les Caixes d’Ontinyent i Pollença (la primera, amb 250 empleats i 45 oficines; la segona, amb només 21 oficines i menys de 100 treballadors). En els moments actuals, quan moltes famílies i petites empreses estan ofegades per manca de finançament, l’existència d’una entitat solvent arrelada al territori es troba a faltar més que mai, tant com l’esperit d’una societat civil manresana menys submissa amb el poder i més semblant a la que va bastir, en el segle XIV, monuments emblemàtics com la Seu o la Sèquia.

Advertisements
  1. Joan Garcia
    Març 8, 2013 a les 5:32 pm

    L’Assemblea de la Caixa Manresa es van deixar comprar al permetre la fusió amb CX.
    Tot estava amanit des de dalt (Todó i Castells) i ells van dir amén.
    Lamentable.

  1. Juny 12, 2013 a les 10:47 pm
  2. Juny 12, 2013 a les 11:07 pm

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: