Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La insostenibilitat de les pensions públiques a Espanya

La insostenibilitat de les pensions públiques a Espanya

vagabundo_by_campoch

El sistema de pensions de l’estat espanyol és públic i de repartiment. El govern monopolitza els fluxos monetaris (les prestacions a pagar per la Seguretat Social superaran enguany els 110.000 milions d’euros), i les prestacions dels jubilats són finançades amb les actuals contribucions dels treballadors en actiu. Així mateix, les pensions futures dels ocupats dependrà de les cotitzacions a pagar per la propera generació.

I aquí sorgeixen els problemes. L’estructura demogràfica regressiva d’Espanya i el ràpid envelliment de la població asseguren la insostenibilitat del sistema a curt termini. El número de cotitzants per cada pensió pagada presenta una caiguda contínua, passant de 2,8 l’any 2007, a només 1,9 en el moment present. Concretament, amb dades del passat juliol, 17.031.738 d’afiliats abonaven 8.918.804 de pensions.

En termes gràfics, aquesta és la piràmide de població actual, que acusa els baixos índexs de fecunditat amb una escassetat de població jove, mentre que la població en edat de treballar, que no vol dir que ho facin, és molt més nombrosa com a conseqüència del Baby Boom dels anys 60s :

captura-de-pantalla-2012-04-19-a-las-11-42-50

Aquesta era l’estructura demogràfica, normal i piramidal, de l’Espanya de 1960:

OcupaESO_Graf_091

I aquesta, enormement preocupant, és la projecció per l’any 2050, que mostra clarament el brutal envelliment d’una societat que no té reemplaçament generacional:

piramide-poblacion-espana-2050

Sense la centralització dels cobraments que comporta la caixa única, la fallida del sistema seria absoluta a Galícia o Astúries, on el nombre de pensions supera el de cotitzants. L’últim decret llei del PP endureix els requisits per accedir a la jubilació anticipada, exigint un mínim de 35 anys cotitzats, i rebaixa també la pensió mensual a percebre. Podem intuir, sense necessitat de molta sagacitat, que això és només l’inici de futures reduccions.

Ens hem de resignar a la misèria? No, perquè l’alternativa a un sistema de pensions públic i de repartiment existeix, i és el sistema privat de capitalització, amb Xile com a referència immediata. En aquest sistema, les aportacions van a parar a un fons individualitzat que s’inverteix en actius financers i es recupera en el moment de la jubilació, degudament capitalitzat. Per exemple, un treballador amb un sou mitjà de 24.000 euros anuals i amb més de 38 anys de vida laboral a Espanya, cobraria només 16.320 euros a l’any si es prejubilés o 24.000 euros si es jubila als 67 anys. A Xile, en el mateix cas, la pensió anual seria de 27.600 euros amb prejubilació o 36.000 euros si no es prejubila.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: