Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La crisi i la creació de diners

La crisi i la creació de diners

Japón-Banco-central-inyecta-liquidez-sistema-financiero-299x198

El Japó va entrar en crisi a inicis de 1990. Després de més de dues dècades d’estímuls monetaris, rebaixant artificialment el tipus d’interès al 0% i augmentant la massa monetària, així com també d’expansió fiscal, fomentant les despeses de l’Estat i situant el deute públic al nivell més alt entre les economies industrialitzades, l’economia nipona continua amb un creixement anèmic i sense presentar signes clars de reactivació.

El nou governador del Banc de Japó, Haruhiko Kuroda, diagnosticant que el medicament és l’encertat però la dosi insuficient, ha anunciat aquesta setmana un nou programa d’hiperestimulació monetària. Concretament, preveu la fabricació de diner per un import equivalent a 500.000 milions d’euros anuals. La base monetària, això és la suma dels diners en efectiu més les reserves bancàries dipositades en el banc central, passaria de 1,08 bilions d’euros a finals de 2012 a 2,13 bilions a finals de 2014, equivalent al 55% del PIB. Aquesta allau de liquiditat és fins i tot superior a la creada per la Reserva Federal nord-americana. Es preveu que el banc central japonès multipliqui per 7 la compra de títols de deute públic de l’estat, encara que això signifiqui incomplir la “norma dels bitllets”, que obligava a què les compres de deute públic fossin inferiors a la quantitat de bitllets en circulació.

Els objectius perseguits són estimular la despesa, impulsar el creixement i mantenir la inflació controlada.
L’estímul de la despesa pública està assegurat, malgrat sigui a costa de desplaçar la despesa privada.
El creixement sostingut a llarg termini continuarà sense aconseguir-se, encara que a curt termini la depreciació del ien i els projectes públics finançats amb la creació dels nous diners provoquin una falsa eufòria passatgera.
Finalment, i malgrat que la taxa d’inflació oficial continuï baixa, l’expansió monetària contribuirà inevitablement a la creació de noves bombolles. Com quina? Doncs com la bombolla del deute públic.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: