Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Les negres perspectives d’Espanya

Les negres perspectives d’Espanya

LA GÁRGOLA IMPASIBLE_Tormenta

L’últim informe del FMI empitjora encara més les previsions d’Espanya per aquest any. Eleva la caiguda del PIB fins a l’1,6%, una xifra pitjor a les sempre hiperoptimistes previsions del govern Rajoy, i situa l’atur en el 27% de la població activa.
La caiguda de l’activitat econòmica significa un augment automàtic de la despesa pública, en subsidis d’atur per exemple, i un decrement dels ingressos per la menor recaptació impositiva. Per tant, el dèficit públic augmenta, convertint en paper mullat totes les elucubracions del govern, i el deute públic també, superant enguany el 95% del PIB.
Superem ja la mitjana europea del 90%, i convertim en anècdota el baix nivell de deute del 36% assolit en el 2007. Els alts nivells d’endeutament eleven la prima de risc i els interessos a pagar, fet que contribueix a augmentar de nou la despesa i el dèficit, en un cercle viciós de fatals conseqüències.

Un estudi de Reinhart i Rogoff ens recorda que quan la ràtio deute/PIB supera el 90%, la càrrega excessiva de l’endeutament frena el creixement econòmic de la propera dècada. Instal·lats com estem en el decreixement, i considerant que l’economia espanyola necessita creixements positius superiors al 2% per poder reduir l’atur, no és descartable que el manteniment de l’exèrcit d’aturats acabi generant greus revoltes socials al carrer.

El rescat bancari espanyol, intentant evitar l’amputació de les antigues caixes de titularitat pública, corre el risc de gangrenar el conjunt de la societat. I és que el teixit empresarial i les famílies no tenen accés al crèdit bancari, o ho fan a uns costos prohibitius. Que una empresa espanyola s’hagi de finançar al 10%, mentre que una d’alemanya ho faci al 2%, és un clar desavantatge competitiu que portarà a incrementar els preus de venda dels productes espanyols i, en últim terme, a tancar l’empresa.

El govern espanyol ha de liberalitzar l’economia per rebaixar costos i ser més competitius, abaratint la contractació de treball i flexibilitzant els sectors oligopolístics regulats, com l’energia o els transports. Algú es creu que ho farà?

Advertisements
  1. Molins de rei
    Abril 18, 2013 a les 6:40 pm

    Estem ben fomuts, Jordi. El mostre bicéfal ja queda enrera si ho comparem amb l’actual situació. On ens ha portat Keynes, mare meva!!!

  2. Abril 18, 2013 a les 10:01 pm

    Ni que ho diguis. Salut a Molins de Rei !

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: