Volem treballar !!

manifestacion1

Aquesta setmana, al mateix temps que la Borsa espanyola pujava amb força i la prima de risc del deute públic es reduïa a mínims anuals, l’atur aconseguia el nou i esfereïdor rècord de 6.200.000 aturats, el 27,2% de la població activa. No és pas la primera vegada que, en una economia malalta i bipolar, coexisteixen indicadors financers positius amb dades reals tremendament negatives. Un senyal més del desequilibri existent entre un sector financer hipertrofiat i disfuncional, que no contribueix a la reactivació i finançament d’un sector productiu desestructurat i profundament deprimit, sinó que abans el vampiritza i afebleix. Un senyal més de la gran distància que separa Wall Street (sector financer) de Main Street (sector real).

L’eufòria borsària es deu a l’expectativa que Brussel·les concedeixi dos anys de pròrroga al govern espanyol per controlar i reduir el més gran dèficit públic d’Europa (10,6% del PIB, incloent el rescat bancari, o 7,1% sense incloure’l), i a la massiva injecció monetària del Banc Central del Japó. També hi contribueix la possibilitat que el BCE retalli el tipus d’interès per sota del 0,75% actual a la propera reunió del 2 de maig, donat que la desacceleració d’Europa comença a afectar també Alemanya. El país germànic té una previsió de creixement anèmic de només el 0,5%, i ha vist com l’índex industrial que avalua les condicions de negoci en el sector de la fabricació ha caigut més del previst.

En un entorn mundial on els bancs centrals opten directament per fabricar grans quantitats de diners, especialment dòlars i iens, una política monetària menys expansiva del BCE provoca una apreciació relativa de l’euro i una dificultat afegida a l’exportació de productes alemanys, encarits artificialment per la manipulació monetària dels bancs emissors. Una nova tanda de massives injeccions de liquiditat tenen un efecte semblant a l’increment de la dosi ingerida de droga o alcohol. A curt termini, les borses reaccionen a l’alça i una tímida sensació de calma o discreta alegria sembla obrir un parèntesi a la profunda crisi. Cal que no ens enganyem. És només una pura il·lusió monetària que no serveix per millorar el sector real. A mitjà i llarg termini, els desequilibris tendiran a agreujar-se. Com a molt, la creació de moneda serveix per guanyar temps, tot esperant les indispensables reformes estructurals que ja fa sis anys que s’esperen.

Que hi hagin 6.200.000 persones que no puguin aportar el seu treball diari és un crim, una veritable esclavitud de cadenes més subtils que les dels antics esclaus forçats a treballar sense llibertat. Que hi hagin 6.200.000 persones que no puguin treballar és una condemna i un atac directe a la seva dignitat personal. Que hi hagin 6.200.000 persones que no puguin treballar és un fracàs absolut dels líders polítics, empresarials i sindicals.

En una societat més o menys lliure, l’índex d’atur “normal”, anomenat friccional, és aproximadament del 4%. Serien les persones que busquen el seu primer treball després d’acabar l’etapa de formació, i estan momentàniament sense feina, o les persones que deixen un treball per anar a trobar-ne un altre, possiblement millor, i també estan momentàniament sense feina en el període de recerca.
Però un 27,2% d’atur és absolutament injustificable. Els 6.200.000 aturats no haurien de restar amagats o silenciosos, dopats per subsidis públics o sostinguts per almoines desinteressades. Haurien de manifestar-se i reivindicar el seu dret i alhora deure bàsic al treball.

Volem saber va ser la resposta espontània de la societat als brutals atemptats de Madrid-11M, davant l’intent del govern d’Aznar de falsejar la informació real. Amb la gent al carrer, el govern del PP va caure. Volem treballar hauria de ser la resposta espontània de la societat a les infames i denigrants xifres de l’atur espanyol. La mobilització al carrer d’un exèrcit de més de 6.000.000 d’aturats és capaç de trencar qualsevol tipus de cadenes. Fins i tot, les que imposa el govern més corrupte i ineficient.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: