Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > I, malgrat tot, continua la manca de finançament

I, malgrat tot, continua la manca de finançament

pau-garcia-mila

Fa pocs anys, el jove i brillant emprenedor Pau Garcia Milà, abans fins i tot de començar els seus estudis universitaris, va constituir l’empresa innovadora EyeOS en l’àmbit que més l’apassiona, el d’Internet i les noves tecnologies. El desenvolupament d’un escriptori virtual a la web a través del cloud computing (informàtica en núvol) va suposar un canvi del paradigme anterior client-servidor. En el nou model d’informàtica en núvol tots els detalls són transparents pels usuaris que ja no tenen necessitat de tenir coneixements tècnics, ni control sobre la infraestructura de tecnologia que els dóna suport. En general, els clients de la informàtica en núvol no són propietaris de la infraestructura física, sinó que paguen pel lloguer d’ús d’un proveïdor extern. De manera semblant a com funcionen els subministraments tradicionals com l’electricitat o el telèfon, només es paga pels recursos que s’utilitzen.

Actualment, aquest projecte empresarial dóna ocupació directa a 40 treballadors i suposa una facturació anual superior al milió d’euros. Malgrat haver despertat l’atenció d’importants companyies internacionals i aconseguir la fidelització de clients importants, EyeOS té ara un problema de liquiditat i de manca de finançament. No ha aconseguit trobar qui financi la seva activitat d’R+D+i. El disseny de la nova tecnologia resta estancat i, de moment, es planteja un ERO que afectaria a 14 treballadors. En últim terme, la manca de recursos financers pot portar l’empresa al tancament definitiu, destruint l’ocupació creada i estroncant la creació futura de riquesa.

I com és possible això quan justament el BCE acaba de rebaixar el tipus d’interès al 0,5%, tot assegurant liquiditat il·limitada a la banca? Per què fracassa l’objectiu d’oferir finançament barat i en grans quantitats a les empreses i famílies? Com vàrem explicar aquí mateix, el sector bancari no compleix la seva funció d’intermediari financer. Malgrat el rescat públic de la banca en fallida i de rebre del BCE totes les facilitats monetàries possibles, els bancs immobilitzen els recursos financers obtinguts, bàsicament en deute públic, i no contribueixen a reactivar el crèdit a les pimes que el necessiten urgentment. Actuen com forats negres de l’univers social, absorbint recursos que no tenen ulterior circulació.

Tot i les promeses del govern, les entitats financeres nacionalitzades (Bankia, Catalunya Banc i Nova Galicia Banco) aproven menys del 20% de les sol·licituts de crèdit que reben. En contra de les declaracions del ministre d’Economia, Luis de Guindos, que ha promès reiteradament que el Govern utilitzarà aquestes entitats per millorar el crèdit a empreses i famílies, les entitats nacionalitzades rebutgen més del 80% de les peticions. Les dades contrasten fortament amb les dels anys previs a la crisi, els de les vaques grasses, amb la formació de les bombolles creditícia i immobiliària. Quan España iba bien (Aznar dixit), eufemisme que intenta ocultar la part de les seves responsabilitats públiques per tot el que ha vingut després, gairebé la meitat de les empreses que es van acostar a un banc del qual no eren clients van aconseguir que aquest els financés. Les perspectives actuals són, a més, són negatives. Les mateixes fonts del sector bancari preveuen una caiguda del crèdit per a aquest any més gran de la que preveien fa uns mesos. Les entitats estan més pendents de robar-se els bons clients entre elles, que de finançar noves empreses i famílies.

En un clima de desconfiança generalitzada i balanços bancaris enormement palanquejats, les institucions financeres opten abans per refinançar negocis tradicionals no rendibles, que oferir crèdit a empreses innovadores emergents. En definitiva, una veritable zombificació bancària i empresarial; una perversa destrucció de competència real entre empreses per la impossibilitat d’entrada en el mercat de noves start-ups. Les empreses existents ja poden fossilitzar-se i caure en la rutina, despreocupant-se del client i de la innovació. La defensa del statu quo i dels privilegis adquirits per part de l’oligopoli financer, polític i empresarial forma part d’un antic règim que impedeix el sorgiment de noves empreses innovadores, la creació d’ocupació i la superació de la crisi.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: