Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Espanya, sota vigilància d’Europa

Espanya, sota vigilància d’Europa

1332541842_635702_1332542106_noticia_normal

La Comissió Europea ha recomenat al govern espanyol, davant el dramàtic i persistent atur del 27% de la població activa o 6,2 milions d’aturats, adoptar un contracte laboral indefinit únic i amb indemnització per acomiadament creixent, que substitueixi les 41 modalitats contractuals existents. La proposta no modifica els costos de contractació ni flexibilitza els processos de negociació col·lectiva centralitzada i, per tant, no seria cap solució màgica al càncer de l’atur, però sí podria corregir la dualització existent en el mal anomenat mercat laboral, amb la sobreprotecció dels treballadors veterans amb contracte indefinit i la precarietat dels treballadors eventuals amb contractes temporals.

Els indefinits ocupen els treballs millors i més ben pagats, mentre que els temporals viuen permanentment en la precarietat i la incertesa, fets que alimenten una formació menor, productivitats més baixes i, també, nivells de consum i fecunditat inferiors. La dualització laboral hispànica també margina un creixent col·lectiu d’aturats de llarga durada, dificultant alhora la seva reincorporació en el món del treball, a mesura que el temps d’inactivitat va erosionant les seves competències professionals.

El salari d’un treballador temporal i a temps parcial és, de mitjana, un 25% inferior al d’un indefinit i a temps complet. Tant el complement per antiguitat com els components variables del sou són un 20% inferiors en un contracte de treball temporal. I si la indemnització mitjana per acomiadament a Espanya, en aquests moments, és de 26 dies per any treballat, la dels contractes eventuals és de només 8 dies.

La suggerència europea del contracte únic ha estat refusada amb contundència tant pel PP i el PSOE, com per la patronal i els sindicats. Els uns argumentant que vulnera la sacrosanta Constitució, cada vegada més sacralitzada en els altars d’una societat de valors líquids, i els altres, promptes a defensar la seva canongia, alegant que invadeix competències dels estats. Els agents socials també han criticat el contracte únic, defensant que els contractes temporals són necessaris a Espanya per encabir una mà d’obra intrínsecament estacional, en sectors com la construcció, l’agricultura o el turisme, equivalents al 35% de l’ocupació total. Aquesta conclusió és incorrecta, perquè no hi hauria cap impediment per contractar un treballador eventual amb el contracte únic, abonant-li la indemnització prevista, que no seria massa elevada per períodes de treball curts.

La Comissió Europea també té la intenció d’obrir a finals de maig un procediment contra Espanya pels desequilibris macroeconòmics massius i persistents que s’arrosseguen. L’executiu espanyol, lent a l’hora d’emprendre reformes estructurals, quedaria sota vigilància europea. Aquesta no és necessàriament una notícia negativa. Si l’administració central és incapaç de liberalitzar alguns sectors econòmics, adoptar canvis en la fiscalitat o reformar el sistema de pensions i el mercat laboral, es fa més necessari que mai traspassar a Brussel·les aquestes competències i totes les que operen a nivell del mercat únic europeu.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: