Pàgina d'inici > Jordi Franch Parella > Cridats a ser lliures

Cridats a ser lliures

libertad-financiera

Jesús s’encamina decidit cap a Jerusalem amb els seus deixebles (Lc 9, 51-62), malgrat conèixer l’esgarrifós destí que li espera a la capital. Cap al tard, buscant on podien acollir-los per passar la nit, se li refusa l’allotjament a un poblet de samaritans, una nació enemistada amb els jueus, i els deixebles li plantegen “fer baixar foc del cel” com a càstig, però Jesús els ho prohibeix, tot amonestant-los amb severitat. La violència, el fanatisme i la venjança són substituïts pel diàleg, la tolerància i el perdó.

Mentre fan camí, se li acosta un desconegut, possiblement un escriba, que li planteja seguir-lo allà on vagi, però Jesús el desanima, fent-li veure que ell no té un lloc fix on descansar ni un coixí on reposar el cap. El poble jueu, que recordava els anys d’esclavitud a Egipte o la deportació a les llunyanes terres de Babilònia, valorava en alt grau la vida sedentària a la Terra Promesa i la defensa aferrissada del seu benestar. La negació d’una vida segura i la no existència de rendes ni ingressos estables o permanents estava en contra del desig col·lectiu del poble. I, de fet, continua sent contrari a la voluntat majoritària. Qui manifesta un esperit emprenedor, quan tirar endavant un projecte propi és quasi una heroïcitat? Qui es mostra disposat a assumir riscos, quan la recompensa és escassa i les dificultats elevades? No és el més habitual buscar primer el benestar material i ansiar després els honors mundans? Quants privilegis i proteccions en el món actual amaguen injustícies i privacions? El Papa Francesc, respecte a això, es mostra decidit a reformar la cúria romana, removent càrrecs molt arrepapats a les poltrones vaticanes, tot promovent l’essencialitat evangèlica i els estils de vida sobris.

Dos individus més diuen a Jesús que estan disposats a seguir-lo, però un li demana que el deixi anar a enterrar el seu pare abans, mentre que l’altre vol acomiadar-se de la seva família. Res sembla més humà i natural que complir amb els deures filials i conservar els vincles familiars. La resposta de Jesús, però, és sorprenent i alhora contundent: “deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu”, i “ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és apte per al Regne de Déu”. I és que no només existeix la família més propera i els parentius per consanguinitat. Hem d’eixamplar els horitzons en els quals ens movem, massa sovint limitats, tancats i egoistes. S’ha de considerar tota la família humana, unida per vincles universals de fraternitat, i actuar per promoure un món més just i lliure. El mateix Pau de Tars, una figura cabdal en la difusió del cristianisme a tot Occident i de qui justament avui (29/06/2013) es celebra la seva festivitat, ens recorda que hem estat cridats a ser lliures i ens exhorta a ser lliures i no sotmetre’s altra vegada al jou de l’esclavatge.

Anuncis
  1. Josep García
    Juny 27, 2013 a les 11:30 am

    Savias palabras.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: