Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > En temps de descompte

En temps de descompte

tiempo5

Al mateix temps que Ben Bernanke, president de la Reserva Federal dels EUA, anuncia la retirada progressiva dels estímuls monetaris, entengui’s finançament privilegiat a l’Estat mitjançant compra de bons per valor de 85.000 milions de dòlars mensuals, el Consell Europeu ha decidit com han de ser els rescats bancaris a Europa. El tema continua sent de màxima importància, especialment perquè les bilionàries pèrdues latents de la banca europea algú les ha de pagar. Alemanya i els països del nord proposen que no sigui el contribuent europeu qui ho faci, mentre que França i els països mediterranis, com Espanya i Itàlia, voldrien utilitzar els recursos del Mecanisme Europeu d’Estabilització (MEDE), dotat amb 500.000 milions, per recapitalitzar els bancs.

La decisió adoptada pels ministres d’Economia europeus (Ecofin) va en la direcció correcta (bail-in), després d’errar clamorosament fins ara en el rescat públic dels bancs amb càrrec al contribuent (bail-out). Com hauria d’haver estat des del primer moment, s’acorda que les pèrdues bancàries recaiguin, per aquest ordre, primer sobre els accionistes, després els preferentistes i creditors júnior, més tard els creditors sénior (deute de més qualitat), i només en última instància sobre els dipòsits no assegurats superiors a 100.000 euros. Queden, per tant, totalment protegits els dipòsits inferiors a 100.000 euros.

S’ha tardat molt en arribar fins aquí, i la directiva encara ha de ser aprovada pel Parlament Europeu. L’exasperant lentitud pot situar l’entrada en vigor de l’acord més enllà del 2018, quan s’hauran perdut més de 10 anys des de l’inici de la crisi. Els EUA preveuen frenar l’expansió monetària quan el seu atur arribi al 6,5%, ara en el 7,5%, i això previsiblement pot ser el 2014 o 2015. La futura pujada dels tipus d’interès, més enllà d’enfonsar les borses i disparar la prima de risc, amb bancs i estats enormement endeutats, ens condemnarà de nou a una altra llarga i dolorosa etapa de recessió.

I és que l’ús intensiu de la impremta dels bancs centrals, com a molt, pot servir per guanyar temps. Però res més. Els problemes estructurals com l’endeutament excessiu, les massives inversions errònies, l’atur milionari i els greus desequilibris fiscals mai es solucionaran amb la vareta màgica del monopoli de l’emissió del diner. Mai un problema molt complexe i polièdric acostuma a ser solucionat amb una mesura simplista. De fet, pot perfectament ser que l’abús immoderat de la mesura simplista hagi ocasionat el greu i complex problema. El BCE ha fet ostentació de totes les mesures monetàries que estan en el seu poder des de l’inici de la crisi. Ha comprat sense pudor deute públic de països amb problemes, ha reduït la qualitat del col·lateral exigit a canvi del finançament barat i il·limitat, ha injectat recursos a llarg termini i, també, com en un bluff d’una jugada de póker, ha assegurat que faria el que fes falta per garantir l’euro. Però això no pot durar per sempre.

Es pot enganyar molta gent un cert temps, i també es pot enganyar poca gent una llarga temporada, però és impossible enganyar tothom tot el temps. Els governs haurien d’haver fet la seva feina, accelerant les urgents reformes estructurals, però no ha estat així. Més aviat al contrari, els líders polítics, movent-se entre la ineptitud i la corrupció, sempre en la defensa dels seus privilegis, suposen un llast feixuc i un obstacle insalvable per caminar en la direcció adequada. El que ha passat els últims dies amb les monedes d’alguns països emergents, la caiguda de les borses i l’increment de la prima de risc, o l’alça dels tipus d’interès als EUA i a Alemanya, són tocs d’alerta del que pot passar en un futur immediat quan es retirin els estímuls monetaris. El temps va passant i s’esgota. Tempus fugit irreparabile, deien els clàssics. De fet, juguem en temps de descompte… i la pilota encara està en el nostre camp.

Anuncis
  1. Laia Fustagueras
    Juny 28, 2013 a les 6:53 am

    I què hem de fer els que tenim 20 anys? Quin futur ens espera

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: