Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Diferint la sortida de la crisi

Diferint la sortida de la crisi

22762600

Malgrat vantar-se el govern del PP d’haver tocat fons i repetir el mantra que el pitjor de la crisi ja ha passat, la realitat contradiu una i altra vegada els seus pronòstics. Mentre Rajoy espera que la tempesta pel cas Bárcenas s’apaivagui, mai sense donar la cara, i Guindos afirma que els bancs espanyols són solvents i estan suficientment capitalitzats, la realitat és que la Comissió Europea i el BCE alerten de l’imminent augment de la factura bancària.

Per reencendre les alarmes només ha calgut la supressió de la clàusula terra de les hipoteques, la normativa antidesnonaments de la Junta d’Andalusia, ara en el Tribunal Constitucional, i l’arbitratge per la distribució fraudulenta i abusiva de les preferents. Catalunya Caixa, després d’haver fagocitat la solvent Caixa de Manresa, cortesia del senyor Todó, i d’haver estat rescatada amb diners públics, continua sense trobar comprador. El negoci d’integrar-se en una gran entitat financera, quan just abans ens havien dit que ser gran no és qüestió de mida (veure anunci), ha acabat no trobant nuvi tot i l’esplèndida dot del papà Estat. El govern es planteja, de moment, una nova injecció de 3.000 milions d’euros i, potser, un esquema de protecció d’actius. Demanar responsabilitats, ni parlar-ne.

Al mateix temps, mentre el govern popular situa la recuperació econòmica a la cantonada, l’últim informe de l’FMI pronostica per Espanya un creixement negatiu del -1,6% del PIB, el 2013, i un creixement nul el 2014. I sense créixer no es pot reduir l’atur, i sense creació d’ocupació no es poden pagar els deutes, i sense el pagament de les hipoteques els bancs continuaran, sense cap mena d’escrúpols, executant desnonaments, reduint el crèdit i sol·licitant més ajudes públiques. Tot un cercle viciós reforçat per les errònies polítiques econòmiques del govern. I tampoc ens queda el trist consol de pensar que el veí està encara pitjor. El creixement mundial mitjà del 2013 supera el 3%. Per sobre, Xina frega el 8%, i per sota, els EUA superen el 2%. El centre de gravetat mundial, malgrat que alguns polítics centralistes espanyols semblen no haver-ho entès, fa més de cinc segles que es va desplaçar de Madrid cap a l’Atlàntic Nord. En aquests moments, torna a desplaçar-se cap a l’Extrem Orient, on ja hi estava quan Europa travessava la foscor de l’Edat Mitjana.

Tot fa pensar que, mentre el govern espanyol continuï evadint responsabilitats i també impedint la purga dels grans desequilibris acumulats durant més d’una dècada de diner barat i crèdit desenfrenat, Espanya continuarà dins del túnel mentre altres països comencen a sortir-ne. Ja em permetran l’expressió, però quan un individu s’ha emborratxat etílicament, se l’ha de permetre vomitar. L’estructura productiva de l’economia espanyola ha acumulat molts desequlibris, durant l’època de les falses vaques grasses, que ha de corregir. El mercat és la institució més eficient i ràpida que hi ha per corregir aquests desequilibris. Però si el govern espanyol es dedica sistemàticament a sabotejar els mecanismes del lliure mercat, ara impedint la baixada dels preus dels actius immobiliaris mitjançant la societat pública SAREB o ara impedint el mecanisme natural de destrucció creativa del mercat o ara incrementant els impostos i reduint la capacitat d’estalvi, els desequilibris es converteixen en crònics i la recuperació s’allarga en el temps. Fins quan ho permetrem?

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: