Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La vanitat de les riqueses: Max Weber i Ignasi de Loiola

La vanitat de les riqueses: Max Weber i Ignasi de Loiola

Weber-Ignacio

Max Weber, un important sociòleg i economista alemany, professor a les universitats de Freiburg, Heidelberg i Munich, va escriure a inicis del segle XX una obra cabdal amb el títol de L’ètica protestant i l’esperit del capitalisme. Segons Weber, i en contra del que defensava Karl Marx, l’origen del capitalisme no es deuria únicament a factors econòmics, sinó a factors religiosos i culturals. Weber considera que el capitalisme neix quan el protestantisme, especialment en la seva variant calvinista, va influir en un gran nombre de persones a identificar-se i comprometre’s fermament amb el seu treball i la seva vocació professional, en un entorn creixentment secular i racionalitzat.

Recordem que els protestants creuen en la predestinació de la persona. Quin senyal extern els pot indicar que algú està predestinat a la salvació? Doncs l’èxit professional en els negocis. I al revés també. El fracàs professional seria un signe de restar al marge del pla diví de salvació. L’ètica protestant té en l’enriquiment el senyal de predestinació a la salvació eterna i justifica, per tant, els màxims esforços professionals per tirar endavant un negoci. L’adquisició de diners i riquesa esdevé aquí el valor últim i suprem de la vida. No es consideren els diners com un mitjà per aconseguir altres objectius més valuosos, sinó que l’acumulació terrenal de riqueses es converteix en un fi per ella mateixa. A més, per conservar o incrementar la riquesa, no val a malgastar. L’austeritat i l’ascetisme, tan exteses en el calvinisme, són les virtuts que permetrien fer un ús mínim de la riquesa acumulada.

El treball abnegat i l’exercici constant d’una professió és la manera lícita d’adquirir diners. En contraposició als mecanismes empresarials de generació de riquesa, Weber hi situa els mecanismes polítics, amb la política entesa com el monopoli de la força i de la coacció institucional. Mentre que els mecanismes empresarials són voluntaris i es basen en la lliure cooperació, els mecanismes polítics són obligatoris i es basen en la força i l’amenaça del càstig.

Jesús ens adverteix de guardar-nos de tota ambició de posseir riqueses, perquè ni que algú tingui molts diners, els seus béns no li poden assegurar la vida. Per tant, la riquesa acumulada no és cap garantia de salvació. Només la fe ho és. L’evangeli de Lluc ho explica en termes d’aquell terratinent que no sabia ni on guardar les seves collites, de tanta quantitat de gra i mercaderies que tenia. Es planteja construir graners més grans i dedicar-se, al posseir tantes riqueses, a la diversió, l’oci, el menjar i la beguda. Però va errat, perquè si aquella mateixa nit se li reclama el deute de la vida, de qui seran tantes riqueses i per a què hauran servit?

Vanitat i més vanitat, tot haurà estat en va. Com ens diu el savi de l’Eclesiastès, “després que un home s’ha esforçat a treballar amb coneixement, traça i eficàcia, ho ha de deixar tot a un altre que no s’hi ha esforçat per res”. De què serveix ser el més ric del cementiri? De res, si un abans no s’ha fet ric als ulls de Déu. En paraules del nostrat sant Ignasi de Loiola, de qui el 2022 celebrarem el cinc-cents aniversari de la seva estada a Manresa, “el hombre es criado para alabar, hacer reverencia y servir a Dios nuestro Señor, y mediante esto salvar su ánima; y las otras cosas sobre la haz de la tierra son criadas para el hombre, y para que le ayuden en la prosecución del fin para que es criado. De donde se sigue, que el hombre tanto ha de usar dellas, quanto le ayudan para su fin, y tanto debe quitarse dellas, quanto para ello le impiden”.

Advertisements
  1. sergi berga
    Agost 2, 2013 a les 1:10 pm

    Bones, em dic Sergi Berga i sóc seguidor del seu blog. Sóc llicenciat en Economia per la UPF i m’estic preparant per entrar al Màster de Formació de Secundària. Trobo especialment interessant aquesta qüestió i conec una tesi doctoral d’un professor d’Història Econòmica de la UPF que tractava de demostrar empíricament si la hipòtesi de Webber és certa. Lamentablement sembla que el resultats apunten a que no la és i no existeix una relació entre el factor religiós i el creixement econòmic modern. Aquí li deixo l’enllaç: http://www.people.fas.harvard.edu/~cantoni/cantoni_jmp_2_7_1.pdf

    • Agost 3, 2013 a les 6:32 am

      Sergi, gràcies pel teu comentari. M’estic llegint el Paper. Cal recordar que un dels instruments de càlcul bàsics pel desenvolupament del Capitalisme, la comptabilitat per partida doble, ve del Catolicisme (Fra Luca Pacioli) i no del Protestantisme.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: