Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Rajoy i el cas Bárcenas

Rajoy i el cas Bárcenas

bbc-rajoy-docu-barcenas-g

Rajoy ha comparegut avui al Senat per donar explicacions sobre el cas Bárcenas i el presumpte finançament irregular del PP. Malgrat que la majoria de partits no es donen per satisfets amb les explicacions del president espanyol, l’estabilitat parlamentària sembla garantida.

Precisament, un dels arguments utilitzats per Rajoy és que els incipients “indicis alentadors” de l’economia (nova expressió oficial que substitueix els “brotes verdes” d’Elena Salgado) desaconsellen qualsevol canvi polític i que la inestabilitat parlamentària no ajudaria a sortir de la crisi. La realitat, però, és que el primer responsable del clima d’inestabilitat institucional és ell mateix i que les promeses de tenir a Rajoy al govern fins el 2015 no serveixen per reactivar la inversió exterior.

De fet, Espanya continua sent un país tòxic i incapaç de merèixer la confiança dels inversors internacionals. Des del 2007, en el punt més alt de la bombolla immobiliària, fins el 2012, el consum ha disminuït un 1,2%; en canvi, la despesa en inversió s’ha desplomat un 35,3%. Només les exportacions han tingut un bon comportament, incrementant més del 10% i aliviant mínimament la destrucció d’ocupació.

L’any 2007, Espanya es va haver d’endeutar al gastar 100.000 milions d’euros més (el 10% del PIB) del que va produir. Ara toca pagar aquest deute produint més del que es consumeix i acumulant superàvits exteriors. I això es pot fer bàsicament només de dues maneres: incrementant la capacitat productiva i exportant a l’exterior o reduint el consum interior. La segona via és dolorosa, ja que sempre costa reduir el ritme de vida, malgrat que algú ens va acostumar a viure per sobre de les nostres possibilitats. La primera via és la més recomenable i és la mateixa que han seguit els petits països bàltics com Estònia, Letònia i Lituània, que han incrementat les exportacions un 50% des del 2007, creixent intensament i reduint els índexs d’atur.

A Espanya l’evolució no ha estat tan positiva per la manca d’inversió i de formació de capital, així com per la pèrdua del capital estranger, que fuig espaordit d’un sistema polític institucionalment corrupte i d’uns impostos confiscatoris. Per a captar l’estalvi exterior cal estabilitat, sí, però dins d’un sistema institucional solvent, just i eficient, que quedi lluny del descrèdit actual en el què està submergit l’Estat espanyol, i que no ofegui els agents productius amb impostos elevadíssims i regulacions asfixiants. Per tant, el president Rajoy no és el morter que garanteix l’estabilitat institucional, sinó més aviat l’aluminosi que afebleix la seva estructura.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: