Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La nova bombolla del Deute Públic

La nova bombolla del Deute Públic

deuda-publica-espanola

El deute públic d’Espanya ha aconseguit un nou rècord, superant el 90% del PIB, i tot malgrat les retallades, els augments d’impostos i l’increment en el preu dels serveis públics o regulats. Queden molt lluny les xifres d’abans de la crisi, amb només el 36% del PIB el 2007, que permetien declarar a un orgullós Zapatero que el superàvit dels comptes públics era una garantia per atendre qualsevol necessitat. Amb un creixement de vertigen s’acaba de superar aquest límit del 90%, nivell d’endeutament que els economistes Rogoff i Reinhart, en un estudi molt criticat i debatut, han situat com el punt d’inflexió cap a un creixement negatiu.

Resulta innegable que només els interessos a pagar del deute, superiors als 40.000 milions anuals, i prioritaris per imperatiu constitucional davant de qualsevol altra despesa, suposen una feixuga càrrega financera a afegir sobre les espatlles d’uns contribuents ja molt castigats per la crisi. I no entrem a considerar l’amortització del principal, impensable en les circumstàncies actuals, i herència indesitjable que es deixarà a les següents generacions, tot i que això no amoïna als polítics mentre la bomba de rellotgeria no hagi d’explotar a les seves mans.

El 90% del fons de reserva de la Seguretat Social, de 65.000 milions d’euros, s’ha destinat també a la compra de deute públic sobirà quan convenia, i més especialment amb una Seguretat Social que va tancar el 2012 amb números vermells superiors als 10.000 milions, mantenir-los en actius segurs d’elevada liquiditat i no pas immobilitzar-los en deute propi a llarg termini.

El Rajoy que deia “es de sentido común no gastar más de lo que se tiene” ja ha dilapidat 207.000 milions d’euros més que Zapatero des que està en el poder. Si a l’inici de la crisi, operant els serveis públics bàsics, cada espanyol suportava un deute de 9.600 euros, ara en devem més de 20.000 euros, desballestant l’estat del benestar i alhora rescatant algunes entitats financeres en fallida.     

Anuncis
  1. perico
    Agost 23, 2013 a les 3:07 pm

    yo no compro deuda publica.por si la espera,quita o perpetuidades………….lo mas probable seria espera…whisful…..thinking

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: