Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La decadència de la indústria espanyola

La decadència de la indústria espanyola

5348115921_7e5c868254_z

L’últim informe de la Comissió Europea alerta que el pes de la indústria espanyola en l’economia ha caigut el 30% des del 2008, enfront d’una mitjana europea del 12%. El fals miracle econòmic espanyol, construït sobre els fonaments arenosos de la construcció i el turisme massius, es va esfondrar amb l’inici de la crisi, i el sector industrial no només no ha agafat el relleu, sinó que ha degenerat en un sector quasi residual, amb un pes sobre el PIB total inferior al 13%.

Des del 2008 ençà, la indústria ha guanyat competitivitat reduint els costos laborals unitaris a base de la destrucció massiva d’ocupació, rebaixa dels salaris dels treballadors actuals, empitjorament laboral de les futures contractacions i jornades laborals més llargues. Aquesta devaluació interna, però, no és un mecanisme sostenible a llarg termini. Espanya no és la Xina d’Europa.

L’empresa espanyola té avantatges competitius en sectors de baixa tecnologia (productes d’alimentació i begudes, tèxtil i confecció) i en serveis de baixa intensitat de coneixements (bars i restaurants). Malgrat l’increment de les exportacions industrials, cal precisar que quasi el 90% de les vendes a l’exterior són fetes per només el 10% dels exportadors, que coincideixen amb les escasses empreses de gran dimensió. Mentre a Espanya hi ha 2.600 empreses amb més de 250 treballadors, a Alemanya n’hi ha 14.000.

El paper del Govern espanyol no ha ajudat en res, deixant inacabades reformes com la dels serveis professionals o la llei per garantir la unitat de mercat. Per altra banda, la llei de l’emprenedor de responsabilitat limitada, recentment aprovada, ni ajuda a l’emprenedor, a qui carrega amb les costoses obligacions formals pròpies de les societats mercantils, ni és de responsabilitat limitada, donat que la inembargabilitat de la vivenda habitual no s’aplica davant els deutes contrets amb Hisenda Pública i la Seguretat Social.

Els costos alts i creixents de l’electricitat, la manca de crèdit i els llarguíssims terminis per posar en marxa un negoci són igualment imputables a un govern inoperant, incapaç de flexibilitzar els oligopolis energètic i financer, o simplificar l’enorme dificultat administrativa i burocràtica associada a l’obertura de qualsevol projecte empresarial.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: