Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Pressupostos Generals de l’Estat 2014

Pressupostos Generals de l’Estat 2014

18745

Com cada any per aquestes dates, correspon aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat pel 2014. Amb un pronòstic de creixement del PIB massa optimista del +0,7%, la despesa de l’Administració Central i de la Seguretat Social s’incrementa quatre vegades més. En canvi, les transferències i les inversions de l’Estat en les CCAA disminueixen un 13,6% i un 7,1% respectivament. Uns pressupostos duals, per tant, que enforteixen l’administració central i debiliten, encara més, l’autonòmica i la local.

El deute públic es dispara fins el 100% del PIB i la despesa augmenta en quasi totes les partides: subvencions al transport (+36%), indústria i energia (+26%), atur (+6%)… La despesa social, que inclou les pensions i els subsidis d’atur, suma 186.582 milions (+4,4%) i equival a quasi el 53% del pressupost total. 

L’augment més important, però, i insostenible, és el de les pensions (+5% o 6.000 milions), que les situa en un total de 127.485 milions, equivalent al 12,5% del PIB i a quasi el 36% del total de la despesa pública de l’Estat (354.622 milions). Per assegurar la viabilitat de les pensions, Espanya necessita un mínim de 2,5 cotitzants per cada pensionista. Així, l’any 2007, aquesta ràtio era de 2,7. Però ara és de només 1,9. Si no fos per l’esforç de les zones amb menys atur relatiu, com Catalunya, comunitats com Astúries i Galícia estarien en fallida (a Orense hi ha més pensions a pagar que no pas cotitzants). Donat el desequilibri estructural existent en els comptes de la Seguretat Social, que esgotarà el fons de reserva amb menys de 5 anys, i d’acord a l’informe original dels experts, les pensions s’haurien de retallar i no pas revaloritzar.

Crida també l’atenció la xifra que l’Estat destinarà a Catalunya en concepte d’inversions. Només 944 milions, suposant un descens del 25% respecte als pressupostos del 2013. Aquesta xifra (9,6% del total) queda molt per sota del pes de la població (16%) i de l’economia catalana (19%) en el conjunt d’Espanya. Amb aquestes xifres, i donada la tensa relació entre el govern de Rajoy i l’executiu català de Mas, cal continuar malgastant el temps preciós per construir ponts de diàleg i arribar a acords puntuals? Amb semblant “voluntat de diàleg” i “lleialtat institucional”, cal continuar marejant la ciutadania amb la búsqueda de “terceres vies” impossibles?

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: