Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La dació en pagament

La dació en pagament

dacion-en-pago1

La dació en pagament, en el cas de les hipoteques, significa l’extinció del deute bancari a canvi de perdre la propietat de l’immoble. La llei hipotecària vigent a Espanya la preveu, sempre i quan es pacti amb l’entitat financera en el moment de formalitzar el préstec hipotecari. Si no s’ha pactat, com és el cas més habitual, la hipoteca genera una responsabilitat personal il·limitada del deutor. Aquest és el drama de les famílies que van signar una hipoteca abans de l’aparició de la crisi econòmica, i que ara es troben a l’atur, desnonats i amb un deute pendent per retornar.

La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) defensa la dació en pagament retroactiva, sense que s’hagi pactat inicialment. Això, malgrat el dolor personal i la tragèdia social que suposen els desnonaments, va en contra de l’Estat de Dret, si és que es pot considerar així a l’estat espanyol. Canviar les normes contractuals i de funcionament social a la meitat del contracte augmentaria encara més la manca de solidesa institucional i la insolvència de les finances públiques.

Per què s’ha de perjudicar el ciutadà prudent que va decidir conscientment no entrar a la festa desenfrenada de la bombolla immobiliària?
Per què han de quedar perjudicats els futurs deutors, que com a conseqüència d’aquesta mesura hauran de suportar interessos més elevats?
Per què ha d’acabar pagant sempre el deutor responsable i el contribuent, en el cas de les entitats financeres rescatades, el comportament imprudent o escassament reflexiu d’altres?

Els contractes hi són per complir-se, a no ser que el jutge identifiqui engany o fallades en la voluntat de les parts. Amb l’argument fals que “el preu de la vivenda no baixa mai” i amb l’oferta il·limitada de crèdit a interessos artificialment baixos durant la bombolla immobiliària, no varen, els polítics i financers, promoure l’endeutament excessiu i una massiva inversió errònia? És evident que sí. I aquest problema no es soluciona perpetuant els privilegis legals de la banca, com el rescat públic de les entitats en fallida a càrrec del contribuent o el coeficient legal de caixa de només l’1% dels dipòsits a la vista, ni a un grup concret de deutors, alliberant-los de les seves obligacions contractuals i contribuint també a la socialització de les pèrdues.

Ni tampoc es soluciona permetent que la banca s’adjudiqui vivendes en subhasta a només el 50% del valor de taxació utilitzant les pròpies filials immobiliàries (article 670.4 de la llei d’enjudiciament civil). Ni tampoc amb la dació en pagament retroactiva i forçosa que perjudicaria el ciutadà més humil que mai va poder adquirir una vivenda i que ara hauria de pagar més impostos i tindria accés a un crèdit més car i escàs.

Aquest problema s’ha de solucionar destruint les relacions circulars de poder entre polítics i financers, i facilitant la negociació privada i voluntària de la dació en pagament, en el moment de contractar la hipoteca.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: