La fractura social

12844690-tres-senales-de-flechas-de-colores-lectura-de-ayer-hoy-y-manana-en-representacion-del-destino-pasado

Malgrat la difusió de proclames triomfalistes de reactivació econòmica per part del govern, la percepció social continua sent de crisi profunda.

Mentre la Gran Bretanya permet a Escòcia plantejar pacífica i democràticament la possibilitat pactada de secessió, el govern espanyol, amb la benedicció de Rouco Varela, continua defensant inquisitorialment la indivisible i indissoluble unitat d’Espanya.

Mentre Rajoy declarava al Congrés en sessió de control que aquest any no s’ha produït destrucció d’ocupació, l’Enquesta de Població Activa, publicada per l’INE, mostrava que en els últims dotze mesos s’han perdut 497.100 llocs de treball a Espanya (133.900 en el 2013). En termes de cotitzants a la Seguretat Social, el número d’afiliats ha disminuït en 376.355 en un any (82.309 en el 2013).

Mentre que les pensions de jubilació per l’any vinent es situaran entre un màxim de 2.554 euros mensuals i un mínim de 781 euros, l’INE preveu una pèrdua poblacional de 2,6 milions d’habitants entre 2013 i 2023. Considerant l’irreal supòsit de plena ocupació, el 2050 només hi haurà un treballador per cada jubilat. Molt abans, el gegantí sistema piramidal de pensions de repartiment haurà col·lapsat, com ho varen fer Fòrum Filatèlic, Afinsa o Bernie Madoff. I és que no es pot pagar un nombre creixent de jubilats amb l’espoli permanent de quasi el 40% del sou d’uns nous treballadors que ni existeixen.

Les mesures del govern del PP, amb un increment confiscatori dels impostos i el rescat de la banca, han augmentat la desigualtat social i perjudicat greument la classe mitjana. La diferència de rendes entre el 20% més ric de la població i el 20% més pobre és de set vegades, la més elevada de la UE. El cisma existent entre una elit politicofinancera privilegiada i una depauperada població suposa la fragmentació de la societat i la postergació de tota mobilitat social, quelcom que cal evitar canviant l’actual sistema institucional.  

I això mai  s’aconseguirà amb terceres vies impossibles, que l’únic que persegueixen és perpetuar l’statu quo i els privilegis d’uns pocs. Cal redefinir l’obsolet estat-nació, superat per dalt per organismes supranacionals com la Unió Europea, i superat per baix per nacions més properes al ciutadà i cohesionades a l’entorn d’una cultura i llengua pròpies. El futur és ple d’incerteses i possiblement de dificultats, però el futur no està escrit enlloc. El futur està per fer i l’esperança d’un millor demà ha de superar les reticències del canvi i la certesa d’un present insostenible.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: