Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La factura de la llum

La factura de la llum

1340910349_730091_1340910564_sumario_normal
El Govern ha decidit avui, després d’haver invalidat l’última subhasta elèctrica, el proper augment del 2,3% en el rebut de la llum. En un període de nou anys, el preu de l’energia elèctrica, un cost important per a totes les economies domèstiques i empreses productives, haurà augmentat un 100%, això és, més d’un 10% de mitjana anual. Hem passat de pagar una electricitat relativament barata, abans de la crisi, a una de les més cares. Si comparem el PIB per capita d’Espanya amb el preu real per kilowatt/hora, trobem que som els qui paguem més de tota Europa, compartint el dubtós honor amb Malta i Xipre. Concretament, i agafant l’índex de 100 com la mitjana de la UE-28, Espanya té un PIB per capita de 96 i paga un preu per Kw/h de 128. A l’altre extrem hi trobem països amb una riquesa per habitant molt superior a la mitjana, com Luxemburg (263), Dinamarca (126), Holanda (128) o Finlàndia (115), que paguen un preu de l’energia elèctrica inferior (105, 95, 96 i 80 respectivament).

Cal recordar que un 60% del preu de la factura que paguem està determinat directament pel govern. És l’anomenat tram regulat, que inclou tots els costos de peatge, com els de distribució i subvencions a les energies renovables, més els impostos. El 40% restant del preu és el cost de l’energia, fins ara determinat mitjançant subhastes trimestrals controlades per les empreses elèctriques i els bancs. Malgrat pagar l’electricitat més cara d’Europa, les empreses del sector es queixen de no poder cobrir tots els seus costos. La diferència entre el preu de la factura i els costos estimats s’anomena dèficit de tarifa (3.600 milions el 2013). Fins ara, aquest dèficit es traslladava al total del dèficit públic anual, incrementant, per tant, el deute total i els impostos futurs a pagar. L’última reforma elèctrica del govern, però, ho impedeix, i aquest va ser el motiu de l’alça descontrolada a l’última subhasta elèctrica, anul·lada per l’executiu davant l’alarma social que va provocar.

I qui en té la culpa? És que potser les empreses elèctriques no són privades? No és una demostració del mal funcionament del lliure mercat i de la necessitat de regulació governamental? No i no. Les empreses elèctriques, abans públiques, són ara privades des que Aznar va decidir vendre-les per aconseguir un botí suculent i, d’aquesta manera, complir nominalment els criteris per entrar a l’euro. Ara bé, privatitzar no significa liberalitzar. El govern continua controlant el preu de l’energia, la gestió de l’empresa i l’estructura del mercat. Recordem com Felipe González, a Gas Natural, i José María Aznar, a Endesa, ocupen butaca als respectius Consells d’Administració, amb la sucosa remuneració que això comporta. O recordem també com Zapatero va vetar l’intent d’absorció de Gas Natural, primer, i d’EON, després, sobre Fecsa-Endesa. Al final, el destí de l’elèctrica espanyola es va resoldre en un hotel de luxe a Mallorca entre Rodríguez Zapatero i Romano Prodi, aleshores primer ministre italià. Enel, l’elèctrica italiana, entrava en el capital de Fecsa-Endesa, a canvi que Abertis ho fes també amb Autostrade. Un intercanvi de cromos, vaja. I d’hiperregulació a hiperregulació n’obtenim preus cars i preus més cars…

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: