Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > L’atur i les cotitzacions socials a Espanya

L’atur i les cotitzacions socials a Espanya

27109_foto1

Estem immersos dins un cercle viciós d’altíssim atur, nul creixement i desigualtat en la distribució de la renda. Els tres fenòmens estan interrelacionats. L’estancament impedeix crear ocupació, i la manca de dinamisme en un entorn de corrupció institucional i manca de competència real, fa que l’elit dominant extractora s’enriqueixi a costa de debilitar la classe productora.

Per acabar-ho d’adobar, el govern central, amb nocturnitat i sense consulta als agents socials, va decidir, en la lletra petita del decret 16/2013 de 20 de desembre, incrementar les cotitzacions socials i incloure les retribucions en espècie en el càlcul de la base de cotització a la Seguretat Social. Des d’ara, per tant, empresaris i treballadors pagaran encara més a la Seguretat Social perquè cotitzaran pels tiquets de menjador, els plusos de transport o les aportacions a plans de pensions.

Quan Rajoy va decidir pujar l’IVA del 18% al 21%, el setembre de 2012, es va perdre una magnífica oportunitat de devaluació interna. La superior fiscalitat indirecta podria haver-se compensat amb una reducció dels costos laborals i dels impostos directes (IRPF i Societats), tot estimulant l’ocupació i millorant la competitivitat. Sense la sobirania monetària i no podent actuar sobre el tipus de canvi, la reducció dels costos socials i dels impostos directes, combinat amb un augment de les deduccions fiscals, donat que l’IVA és deduïble en les exportacions, s’aconsegueix un efecte semblant a la devaluació de la moneda. Però no es va fer. La insaciable voracitat fiscal de l’Estat va impedir la reducció de les cotitzacions socials. A més, ara s’ha augmentat el 22% la quota de cotització mínima dels autònoms amb més de 10 treballadors. Així és com l’estat premia els herois emprenedors que generen ocupació.

Mentre que les empreses espanyoles paguen el 8,5% del PIB en cotitzacions socials, la mitjana europea és només del 6,4%. Alemanya paga el 6,7%, el Regne Unit el 3,9% i Irlanda, el país que està sortint de la crisi amb una notable disminució de l’atur, més baix que la meitat del que tenim a Espanya, paga només el 3,5% del PIB per aquest concepte. A l’altre extrem es situa la ultraintervencionista França amb l’11,5%. Amb aquestes mesures, l’executiu espanyol, en una deformació grotesca i sinistra del llenguatge, pretén “consolidar l’ocupació i enfortir la recuperació” (!). Òbviament, els efectes que tindran són radicalment els contraris, cronificant el càncer de l’atur a Espanya i allunyant encara més la recuperació.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: