Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Dèficit Fiscal i Comptes Públics Regionalitzats (I)

Dèficit Fiscal i Comptes Públics Regionalitzats (I)

1390592451680

Les balances fiscals de Catalunya és la diferència entre la despesa efectuada per l’Estat central a Catalunya i els impostos recaptats dels catalans per Hisenda. En qualsevol país avançat i democràtic, on la transparència informativa és la norma i no pas l’excepció, i on els contribuents coneixen quina part de la seva renda paguen amb impostos, la publicació de les balances fiscals és una pràctica habitual. Això fomenta la imprescindible transparència fiscal, serveix per avaluar i corregir les polítiques redistributives de l’Estat i facilita la valoració econòmica dels desequilibris territorials.

Els dos mètodes més habituals de càlcul són el del flux monetari i el del benefici. En el primer s’imputa la despesa pública al territori on es materialitza. Així, en l’àmbit de defensa, per exemple, només es considerarien l’acadèmia de suboficials de Talarn, a Lleida, i la caserna del Bruc, a Barcelona. En el mètode del benefici, en canvi, la despesa no es territorialitza i s’imputaria a Catalunya la part proporcional del pressupost total de Defensa en funció de la població. L’any 2010, el dèficit fiscal de Catalunya, pel mètode del flux monetari, va ser de 16.543 milions d’euros (el 8,5% del PIB català) i, pel mètode del flux del benefici, d’11.258 milions d’euros (el 5,8% del PIB). Per qualsevol dels dos estàndards, unes xifres molt elevades i excessives que mostren un espoli fiscal permanent, inherent al model territorial d’una administració pública ineficaç, clientelar i incapaç de regenerar-se del càncer de la corrupció.

Davant el creixent moviment social secessionista que aquestes xifres ajuden a desvetllar, l’administració central ha adoptat dues estratègies. La primera és difondre les balances fiscals no neutralitzades. Això implica no tenir en compte el dèficit públic anual de l’Estat, que s’haurà de pagar amb impostos futurs, al considerar-lo un diner virtual o fiduciari, a fabricar directament pel Banc Central. D’aquesta manera es rebaixa substancialment el dèficit fiscal fins els 792 milions d’euros, xifra amb la que coincideixen tan José Borrell Fontelles, el líder socialista català, com la FAES, la fundació del PP. La segona estratègia és la del ministre Montoro, consistent en no publicar les balances fiscals i substituir-les per un nou sistema de comptes públics regionalitzats. Qualsevol cosa serveix, excepte proporcionar informació detallada a l’opinió pública i sotmetre’s als mecanismes de control habituals d’un país democràtic.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: