Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Amenaces a la feble recuperació

Amenaces a la feble recuperació

199106_nubes-campo

El darrer informe del Banco de España preveu un creixement del PIB de l’1,2% i l’1,7% pels anys 2014 i 2015. És una dada positiva en la mesura que confirma una feble recuperació, que permetrà una lleu, però insuficient, creació d’ocupació. L’atur no baixarà del 25% i les principals amenaces a la incipient recuperació són el dèficit fiscal, el deute públic i la crisi dels països emergents.

Incloent el rescat bancari, el dèficit públic serà del 7,1% del PIB el 2013, lluny del 6,5% fixat per Brussel·les. Instal·lats com estem a l’inici d’un llarg cicle electoral, és previsible que els polítics incrementin la despesa pública amb finalitats propagandístiques. Els desajustos pressupostaris, per tant, continuaran. I el deute públic també augmentarà, fins a superar el 100% del PIB. Per reduir l’endeutament públic, és necessari que l’increment nominal del PIB superi el tipus d’interès a pagar pel deute. I això queda lluny de la realitat, amb creixements nominals del 2% i un cost del deute del 4%. Segons el FMI, Espanya serà el segon país de la UE on més augmenti la ràtio deute/PIB, superant de llarg el límit del 60% del PIB fixat pel Pacte de Creixement i Estabilitat.

Per reconduir aquests desequilibris fiscals, només hi ha tres alternatives. La primera és un creixement econòmic vigorós, que ni existeix en el present ni se l’espera en un futur proper. La segona és l’impagament/condonació del deute i la tercera és la creació d’inflació. No seria la primera vegada que l’Estat espanyol deixa d’atendre els seus compromisos financers, desmontant la creença popular que considera el deute públic una inversió totalment segura. Igualment catastròfic seria cedir a la temptació inflacionista, amb la intenció de poder tornar el deute amb una moneda de menor valor. Això beneficiaria l’Estat, però perjudicaria els creditors i estalviadors, que se sentirien estafats i deixarien de finançar el govern, alhora que empobriria encara més tota la societat i podria provocar greus disturbis socials al carrer.

L’altra amenaça latent de la dèbil recuperació de l’economia espanyola són les economies emergents. Durant l’etapa prèvia a l’inici de la crisi, la gran expansió monetària orquestrada pels Bancs Centrals es va dirigir, en part, cap els països emergents en búsqueda d’oportunitats d’inversió. La retirada progressiva dels estímuls monetaris per part de la Reserva Federal està provocant una fuga de capitals d’aquests països, que ja ha desestabilitzat les principals borses mundials. El risc de contagi per Espanya ve de la pèrdua d’exportacions en aquests mercats i, també, del menor valor de les inversions a l’Amèrica Llatina. Si el dèbil creixement econòmic previst està basat en l’increment de les exportacions (5,1% el 2014 i 6,1% el 2015), està clar que la desacceleració dels mercats exteriors és una greu amenaça. Com ho és també tota la dinàmica de devaluacions competitives de les monedes, en aplicació flagrant de polítiques d’empobriment del veí, que podrien derivar en perilloses guerres de divises. L’últim que el món necessita és una reducció en el volum del comerç internacional, que no faria altra cosa que contribuir a empitjorar la crisi financera mundial. És un greu error que es va cometre a la Gran Depressió del 1929. Es tornarà a repetir ara en la Gran Recessió del 2008?

 

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: