Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Qui tem a la deflació? L’Estat

Qui tem a la deflació? L’Estat

Mario-Draghi-presidente-del-BC_54405423517_51351706917_600_226

 

La taxa d’inflació interanual de la zona euro s’ha situat el mes de març en el 0,5%, i a Espanya en el -0,2%. Això ha disparat moltes alarmes de deflació. L’últim Consell de Govern del BCE ha mantingut el tipus d’interès en el 0,25%, però avisa que està disposat a prendre mesures extraordinàries si persisteix la baixa inflació. Aquestes paraules de Mario Draghi, semblants a les pronunciades l’estiu del 2012 durant la crisi del deute sobirà, han provocat pujades a les borses. El governador del BCE, com un bon jugador de pòquer, mostra el bazooka i deixa entreveure amb flegma britànica la possibilitat de penalitzar les reserves bancàries immobilitzades en el banc central, o d’implementar un programa de quantitative easing (compra de deute públic) semblant al dels EUA.

Tan temible és la deflació? No. Habitualment, i abans d’abandonar el 15 d’agost de 1971 l’últim vincle de les monedes amb l’or, la deflació era el camí normal cap a un món més pròsper. El salari percebut pels treballadors augmentava amb els increments de productivitat i els preus dels béns de consum disminuïen. El poder adquisitiu dels consumidors, per tant, creixia. La societat s’enriquia i tenia accés a un nivell de vida superior. Les empreses, per altra banda, no feien fallida per manca de beneficis, malgrat els inferiors preus de venda i els superiors costos laborals. La raó era que l’enorme quantitat de béns i serveis produïts ho compensava sobradament. Recordem que els beneficis de l’empresa es defineixen com:

Beneficis = ingressos totals – costos totals
Benefici = preu · quantitat – costos totals

Benefici = preu · ↑↑↑quantitat – Costos Totals

La facturació de les empreses augmentava, alhora que ho feia la riquesa de les nacions. Actualment, bé podem afirmar que el sector informàtic és deflacionari, ja que els ordinadors produïts són cada vegada més potents, més ràpids, amb més prestacions i més barats. I això no difereix el consum en aquest sector, un dels més dinàmics, ni perjudica les empreses. Els usuaris dels productes Apple, per exemple, no s’esperen una temporada a què aparegui el nou model de smartphone a un preu més mòdic, sinó que es llancen ansiosos a la botiga per comprar cada nou gadget que surt al mercat.

A qui perjudica, aleshores, la deflació? Básicament, a un Estat hiperendeutat que veu com augmenta el valor real del deute i s’erosiona la capacitat de recaptar impostos. Des de l’inici de la Gran Recessió, el 2008, les famílies han reduït, amb esforç i diligència, el deute familiar per valor de 155.000 milions d’euros. Tambés les empreses no financeres ho han fet per valor de 255.000 milions d’euros. El Leviatà, però, ho ha incrementat amb més de 555.000 milions (del 36% del PIB el 2008 al 100% actual). La temptació de provocar inflació i retornar el deute amb una moneda devaluada i de menys valor hi és. Com també hi és la voluntat inequívoca de demonitzar la deflació. La deflació, per altra banda conseqüència natural del sobreendeutament i de la sobrevaloració de determinats actius durant l’etapa de falses vaques grasses, no és cap amenaça. La deflació és el camí més directe del mercat cap el reequilibri en els preus. Que la inflació al Nord d’Europa sigui superior a la del Sud, també contribueix a la necessària recuperació de la competitivitat perduda. L’amenaça és i continua sent la inflació, sumada al càncer de l’atur. I malgrat que l’IPC sigui moderat, els riscos d’inflació són molt seriosos i continuen presents. Només cal examinar l’increment descontrolat de les xifres de deute públic.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: