Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La creació de diner fiat i les creixents desigualtats

La creació de diner fiat i les creixents desigualtats

certificate1

La crisi actual posa cruament de manifest com les elits extractives polítiques i financeres s’enriqueixen més i més, a costa de depauperar la majoria social i amenaçar seriosament el futur de la societat amb un creixement explosiu del deute públic. En aquest context, l’economista francès Thomas Piketty acaba de publicar el llibre El capital en el segle XXI, on presenta un extens compendi de dades històriques que avalen el dràstic creixement de les desigualtats, molt especialment en les últimes tres dècades. Així, pel cas dels EUA, entre 1980 i 2012, l’1% més ric de la població passa d’apropiar-se el 10% del producte nacional al 20%. I si es considera només el 0,1% dels superrics, la concentració patrimonial augmenta del 2% al 8% del total.

Aquesta concentració extrema de riquesa en les mans d’uns pocs amenaça els valors meritocràtics propis, fins ara, de la civilització occidental, al mateix temps que disminueix el grau de competència i esvaeix la mobilitat social. La minoria privilegiada es pot acomodar en un altíssim nivell de vida sense necessitat de demostrar especials habilitats ni cap productivitat remarcable, alhora que una creixent majoria social malda només i únicament per sobreviure. Aquesta preocupant situació coincideix en el temps i pot estar relacionada, no cal dubtar-ho, amb l’adveniment de l’actual sistema monetari basat en una moneda fiduciària, sense valor real intrínsec, controlada pel Banc Central. Recordem que l’últim vincle del dòlar amb l’or es va trencar el 15 d’agost de 1971, sota la presidència de Richard Nixon. D’aleshores ençà, la creació de diner i crèdit s’ha descontrolat, generant serioses disfuncions econòmiques que agraven les crisis financeres i les subseqüents recessions econòmiques. La creació de diner mai és neutral, beneficiant a uns (els que primer reben el nou diner) i perjudicant a altres (els que reben el diner en darrer lloc). I no oblidem que el nou diner creat pel Banc Central es destina a finançar l’Estat i els bancs comercials. L’oligarquia política i financera, i tots els satèl·lits que giren al seu entorn, s’enriqueixen per la seva posició dominant al rebre un flux continu de capacitat adquisitiva sense necessitat de restituir-lo amb la creació de béns i serveis demandats pel consumidor. L’emissió monetària els permet l’accés i l’apropiació d’una part creixent del producte nacional, abans que els preus notin cap pressió inflacionista. Pel contrari, les classes productores en surten perjudicades, al rebre per la seva aportació en béns i serveis una moneda de menor valor. Una estafa legal.

Qui controla el diner, controla el sistema. O, com acertadament va dir Lenin, per destruir la civilització occidental n’hi ha prou en destruir la seva moneda. Seria una victòria pírrica de la societat occidental el desmantellament dels règims comunistes de planificació centralitzada, concretat històricament en la caiguda del Mur de Berlín el 1989, deixant operativa la planificació centralitzada del sistema monetari i financer. Cal completar la liberalització i descentralització de la societat en l’àmbit monetari i financer abans que no sigui massa tard.

Anuncis
  1. Mai 15, 2014 a les 9:54 pm

    Reblogged this on Coses de l'Economia i l'Empresa.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: