Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La UE i el futur d’Europa

La UE i el futur d’Europa

Imagen-de-Satelite-de-Europa-de-Noche

En un clima social tempestuós i d’euroescepticisme creixent, aquest diumenge s’elegiran 751 diputats al Parlament Europeu. La desafecció política dels ciutadans ha fet baixar la participació en els comicis europeus des del 60% de finals dels 80 a menys del 40%. Els més beneficiats en podrien ser els partits populistes i extremistes, que difícilment qüestionaran la manca de legitimitat de tanta abstenció a l’hora de repartir-se sous, poder i privilegis, retornant a l’autoritarisme nacional i imposant mesures proteccionistes contràries al lliure comerç.

Cal distingir, per això, la idea d’Europa de la Unió Europea (UE) i de la integració econòmica en particular. Europa és el bressol de la civilització occidental, fruit del creuament de la racionalitat greco-romana amb la fe judeo-cristiana. La UE és la superestructura política de 28 països hereus d’aquesta civilització, mentre que la integració econòmica és la (imperfecta) construcció d’un espai comú d’intercanvi de béns i serveis, treballadors, capital i progrés tècnic. Dins d’aquest mercat comú, 18 països compartim la mateixa moneda.

Espanya està en crisi, però estaria molt pitjor sense Europa i l’espai econòmic comú. Les proclames a sortir de l’euro i devaluar la moneda són simplistes i demagògiques. La devaluació de la pesseta ja era el recurs habitual de tot l’espectre polític espanyol i només servia per ajornar els problemes sine die i empitjorar la situació. El BCE va evitar la fractura dels països del sud d’Europa l’estiu del 2012. L’amenaça, però, continua mentre no augmenti l’ocupació i haguem de suportar índexs d’atur tan elevats. Per això ens cal recuperar competitivitat amb una inflació inferior a la d’Alemanya i costos laborals unitaris més baixos a través d’increments de productivitat.

Europa està davant d’un dilema. Pot continuar la seva llarga decadència i declivi internacional; o pot renéixer de les cendres amb més vigor si opta per la plena llibertat econòmica, la descentralització de les decisions polítiques, i la moderació de la despesa pública i dels impostos. Les eleccions del proper diumenge 25 de maig no ens ajudaran a reforçar la segona opció, però sí ens poden encadenar una mica més a la primera.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: