Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Crònica d’un fracàs anunciat

Crònica d’un fracàs anunciat

tipos-interes-2014

El Banc Central Europeu (BCE) ha decidit treure definitivament el bazuca aquesta setmana i anunciar mesures monetàries ultraexpansives. Malauradament, serà la crònica d’un fracàs anunciat. En l’intent de fer arribar el crèdit a les famílies i empreses, situa l’interès en el 0,15%, penalitza els diners que els bancs dipositen en el BCE amb un 0,10% negatiu i proposa monetitzacions directes d’actius empresarials i deute públic.

Pràcticament, Mario Draghi esgota ja tota la munició monetària disponible. L’única bala que li queda en la recàmara seria suprimir el tipus d’interès (0%) i fer arribar directament, sense la intermediació de la banca, el nou diner fabricat de manera massiva a governs (descontrolant del tot el deute públic) i empreses (a quines sí i a quines no?), excloent els ciutadans (o potser esperem que el BCE ens ingressi uns quants milions d’euros en els nostres comptes corrents a cost zero?).

És un camí equivocat que fa massa temps que estem recorrent. El problema que tenim no és de manca de liquiditat i de demanda, sinó de solvència i d’oferta. Abans del 2008, les polítiques monetàries i fiscals equivocades van portar-nos a una massiva inversió errònia finançada amb excés de deute. Per recuperar el creixement i reduir l’atur, cal reajustar l’estructura productiva i reduir el deute. Ens varen enganyar amb unes promeses de falsa riquesa, dirigint els escassos recursos disponibles a sectors hipertrofiats i innecessaris, quan es requereixen amb molta més urgència en d’altres de consum bàsic.

Cal liquidar els sectors inviables i redireccionar-los a activitats productives i rendibles, que operin en mercats competitius no privilegiats. I per això necessitem més estalvi amb lliure iniciativa empresarial, i menys deute i regulacions obstructives. Com es diu habitualment, es pot portar el cavall al riu, però no es pot obligar-lo a beure aigua si l’animal no ho vol. Es pot manipular el tipus d’interès a mínims històrics, però no es pot forçar una demanda de crèdit solvent inexistent. Imposar a la societat interessos nominals nuls i interessos reals negatius és un error. Desincentiva l’estalvi i també la reducció tan necessària del deute, conformant una societat narcotitzada i sense capacitat de reacció, uns bancs zombis i adictes al deute públic, unes empreses regulades i no competitives que obtenen beneficis gràcies al BOE, uns Estats sobredimensionats i corruptes.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: