Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Sexe, drogues i PIB

Sexe, drogues i PIB

 

zona roja visita mi blog sharpiton.blogspot.com_01

El govern espanyol, amb independència del color polític, sempre s’ha oposat a incloure dins del PIB activitats com la prostitució o la compravenda de drogues toves (marihuana i haixix). A partir del proper mes de setembre, i per mandat de la Comissió Europea, l’estimació de l’import monetari que suposen aquestes activitats no legals passarà a incrementar l’indicador macroeconòmic. Els canvis metodològics permetran un increment total del PIB del 4,5%, és a dir, 45.000 milions d’euros. Per què presta l’Eurostat atenció a l’economia il·legal?

En primer lloc, per maquillar les dades d’endeutament. Un dels principals problemes de l’economia del vell continent és l’elevat (i descontrolat) deute públic. Donat que les tímides (o inexistents) reformes estructurals no són suficients per sanejar les finances dels Estats, una manera fàcil i ràpida de reduir el deute en relació al PIB és augmentant el denominador. L’adequació a la nova normativa permetrà rebaixar el dèficit fiscal en tres dècimes percentuals i el deute públic en quatre punts, ara que porta camí de superar a Espanya el 100% del PIB. Senzillament, quan no es pot canviar la realitat es canvia la mètrica i problema solucionat (o no). Com deia l’estadista britànic Benjamin Disraeli, hi ha tres tipus de mentides: les mentides, les grans mentides i les estadístiques. El PIB, com tot indicador estadístic macroeconòmic, s’inclou a la tercera categoria.

El càlcul del Producte Interior Brut, a diferència d’altres indicadors microeconòmics més precisos, mostra evidents deficiències. Definit com la suma de tots els béns i serveis de consum finals produïts en un país durant un any, inclou el consum familiar, les inversions empresarials, la despesa pública i les exportacions netes. Deixa al marge, però, no només tota l’economia financera, sinó la part més important dels esforços productius d’un país com és la fabricació de tots els béns intermedis. Per arribar, per exemple, a la venda final de pa al consumidor, són necessàries algunes etapes productives prèvies. Primer, el pagès produeix blat, blat que es transformarà en farina, farina que es convertirà en pa, i, finalment, el pa serà distribuït fins arribar al comerç minorista. La Comptabilitat Nacional, en el càlcul del PIB, només considera el valor monetari de l’última etapa productiva (venda minorista de pa), però no té en compte les tres etapes anteriors (producció de blat, fabricació de farina i venda majorista de pa). El càlcul del PIB elimina l’enorme volum d’esforç empresarial que cada any es dedica a la producció de béns intermedis i que constitueix la part més important de l’activitat econòmica. La inclusió del valor dels béns intermedis per al cas dels Estats Units superaria en més de dues vegades l’import de les xifres oficials del seu Producte Nacional Brut. La importància del consum baixaria des del 60-70% actual a un escàs 33% del PIB i la inversió augmentaria fins a representar el 66% del total del PIB.

En segon lloc, la decisió política d’incloure les drogues i la prostitució podria portar al fet de legalitzar aquestes activitats i tributar per elles. Així s’han manifestat, recentment, els propis inspectors d’hisenda. Fer-ho permetria lluitar amb més eficàcia contra el proxenetisme associat a la prostitució, l’engany i les coaccions a noies explotades per màfies extorsionadores, i, curiosament també, permetria reduir i controlar el consum de marihuana entre els joves i adolescents. I és que Espanya té, malgrat la prohibició legal vigent, un dels índexs de consum de drogues, toves i dures, més elevats del món. Això genera sociopaties i greus problemes neurològics que, en opinió d’alguns psiquiatres, poden ser la causa de dèficits d’atenció i concentració, fracàs escolar i agressivitat descontrolada, o, fins i tot, futures esquizofrènies. La normalització laboral dels serveis sexuals també disminuiria l’atur, tot augmentant la recaptació impositiva i els precaris ingressos de la Seguretat Social. Altres països de la Unió Europea, com Holanda, fa temps que ho van legalitzar, amb resultats positius.

Fer-ho implicaria també un compromís més radical de lluitar contra les activitats legals en negre, com el cas del lampista que va a un domicili particular a arreglar una aixeta, cobra en efectiu, i no paga impostos. De fet, l’economia legal en negre s’estima a Espanya en un 25% del PIB (250.000 milions d’euros), mentre que la suma de les activitats il·lícites provinents de la prostitució i les drogues toves es podria situar a l’entorn de 13.000 milions. Si totes aquestes activitats tributessin, les arques de l’Estat ingressarien més de 60.000 milions d’euros, una xifra molt considerable i superior als 55.000 milions que, segons el governador del Banc d’Espanya Luis María Linde, és l’esforç necessari de reducció del dèficit públic fins l’any 2017.

 

Advertisements
  1. Juny 24, 2014 a les 10:25 am

    Reblogged this on Coses de l'Economia i l'Empresa.

  1. Setembre 26, 2014 a les 11:39 am

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: