Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > El 4 de juliol i l’alliberament fiscal

El 4 de juliol i l’alliberament fiscal

Income-Taxes-Not-Only-Diminish-Liberty

Un 4 de juliol del 1776, Thomas Jefferson signava la Declaració d’Independència dels Estats Units, proclamant que l’home (i la dona) tenen el dret inalienable a la vida, la llibertat, la propietat i la recerca de la pròpia felicitat. I que qualsevol govern que no garanteixi aquests drets i actuï sense el consentiment dels governats ha de ser abolit. Els EUA naixien rebutjant pagar a la colònia pel consum del te, i iniciaven un llarg període sense IRPF, ni IVA, ni altres impostos fora dels especials sobre el tabac i l’alcohol, així com alguns aranzels. Des d’aleshores, la situació ha canviat substancialment. Avui, de mitjana, un nord-americà paga en impostos el 30% de la seva renda. Per tant, es pot considerar que els ingressos de 110 dies de treball es dediquen a sufragar les despeses de l’administració pública federal. L’anomenat dia de la independència fiscal (Tax Freedom Day) és el 21 d’abril. Més enllà d’aquest dia, es treballa per cobrir les necessitats pròpies. Els Estats Units han recorregut, des de la seva independència, un llarg camí en sentit oposat al que iniciaren els Pares Fundadors. Amb quasi dos segles i mig d’història, el govern federal ha acumulat més i més poder, assumint més i més funcions que es substreuen i manlleven de l’àmbit privat, exigint a sobre el seu finançament a través d’impostos coactius. Thomas Jefferson es remouria a la seva tomba si comprovés la quantitat d’impostos que paguen avui els seus conciutadans, als que cal afegir els impostos futurs que generarà un deute públic superior al 100% del PIB!

A Espanya, segons dades de la fundació Civismo, un treballador amb un sou mitjà de 24.000 euros anuals necessita 184 dies per pagar les seves obligacions tributàries. Això situa en el 3 de juliol la data d’alliberament fiscal. Per Catalunya, però, és el 7 de juliol, ja que suportem una fiscalitat més agressiva i confiscatòria. Un treballador mitjà dedica 102 dies de treball a pagar el total de les cotitzacions a la Seguretat Social, 41 dies per l’IRPF, 25 dies per l’IVA, 11 dies pels impostos especials i, finalment, 5 dies per l’IBI i altres impostos. Els 24.000 euros anuals (31.500 euros si considerem la part que paga l’empresari a la Seguretat Social a càrrec seu) es converteixen en 16.000 euros nets, això és, només el 50%, que resten disponibles pel consum o l’estalvi personals. Si el sou anual augmenta de 24.000 a 40.000 euros, la data de la llibertat fiscal se’n va al 9 de juliol, quasi una setmana més tard, degut a la progressivitat del sistema. En qualsevol cas, estarem d’acord en què és necessari reduir aquesta feixuga càrrega fiscal i avançar les dates de l’alliberament fiscal.

Hi ha qui defensa, amb perspectiva històrica, que el pes de l’Estat no hauria de superar el 5% del PIB. Sembla raonable. Això no significa més de 20 dies de treball a l’any per pagar els serveis públics. La qüestió, però, és: Com aconseguir-ho? Cal organitzar una revolució com la dels colons de Nord Amèrica contra la Gran Bretanya? La resposta ha de ser que NO. No s’ha de formar un poder polític centralitzat i endogen per oposar-se a un altre poder polític centralitzat i volgudament exogen. No s’ha de fer perquè suposa uns costos elevadíssims (els catalans recordem 1714) i perquè, d’alguna manera, assenta les bases d’un futur poder opressor. El camí no és el de la revolució violenta, sinó el de la secessió pacífica i, a poder ser, pactada. Cal que la societat prengui consciència de l’espoli fiscal i de la necessitat de descentralitzar, fragmentar i reduir el poder polític. Una utopia? Impossible? No. Només cal recordar l’Europa renaixentista del segle XVI, que estava altament descentralitzada políticament, sense comptar amb els avantatges que suposa la globalització econòmica dels nostres dies. Senyals d’esperança en el nostre entorn europeu actual? Només cal pensar en el procés escocès, modèlicament civilitzat, i en les aspiracions legítimes no només de Catalunya, sinó de molts altres territoris com Flandes o el nord d’Itàlia.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: