Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Les mines de potassa i sal: benedicció o maledicció dels recursos naturals?

Les mines de potassa i sal: benedicció o maledicció dels recursos naturals?

Vistas-de-El-Cogullo_54368930715_54028874188_960_639

La maledicció dels recursos naturals és un fenomen econòmic que provoca que països amb abundants recursos naturals obtinguin uns resultats econòmics molt inferiors a països amb una menor dotació de recursos. Les causes bàsiques són l’acaparament de les riqueses naturals per part de l’elit dominant en règim de monopoli, així com també les fortes oscil·lacions que solen experimentar els preus dels recursos naturals. Casos molt evidents de la maledicció dels recursos naturals són els països productors de petroli. Pensem com els ingressos provinents de la venda del cru a Venezuela o Aràbia Saudita, per exemple, són apropiats per la minoria política i camarilla d’amics que ostenten el poder, mentre que la gran majoria de la població no en surt beneficiada.

Catalunya no té petroli, amb l’excepció d’una producció testimonial a la costa de Tarragona, però sí disposa de potassa a Súria (Bages, a mig camí entre Manresa i Cardona). La potassa és un mineral que s’utilitza com a fertilitzant en l’agricultura, ja que el creixement de les plantes es veu molt limitat sense la seva presència. A més, proporciona resistència davant les plagues i millora la qualitat dels fruits. L’extracció de la potassa (clorur de potassi) va unida a la de la sal (clorur sòdic), ja que els dos minerals tenen el seu origen en l’evaporació de l’aigua del mar fa aproximadament uns 60 milions d’anys. Aproximadament, per cada kilo de potassa s’obtenen 3 kilos de sal impura. L’empresa que explota l’extracció de potassa i sal a Súria i Sallent (aquesta última mina en procés de tancament) és actualment Iberpotash. Des de fa un temps, l’activitat d’aquesta empresa es veu contrariada per una sèrie de sentències judicials administratives i mediambientals contràries als seus interessos.

Ara, el conflicte normatiu i mediambiental amb l’empresa minera Iberpotash agafa una dimensió cada vegada més preocupant i seriosa, amb el procediment d’infracció obert per la Comissió Europea per contaminació i salinització del riu Llobregat. Certament, l’activitat extractiva de la potassa i la sal presenta importants externalitats econòmiques negatives en la mesura que trasllada a la societat uns costos que no queden correctament reflectits en les despeses del compte de resultats de l’empresa. I és que la sal que queda acumulada a l’exterior té efectes contaminants al filtrar-se i arribar als aqüífers.

L’empresa, de capital israelià, argumenta que dedica 5 milions d’euros anuals a la gestió ambiental per impedir que la sal arribi als rius i pous. La Generalitat, però, va haver d’invertir 198 milions en col·lectors i filtres de les plantes de potabilització de l’aigua del Llobregat, que abasteix Barcelona i l’àrea metropolitana. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), empresa pública de la Generalitat que gestiona el cicle de l’aigua, està en una situació financera molt delicada i el cànon sobre l’aigua que paguem tots els consumidors en el rebut no para de pujar. També la restauració del runam salí de Vilafruns (a Sallent) va tenir un cost de 7,5 milions, mentre la fiança dipositada per l’empresa era de només 400.000 euros.

Hi ha 4 maneres de normalitzar o restaurar els runams salins: omplir amb sal les galeries abandonades de la mina, impermeabilitzar el runam, abocar la sal al mar o al riu, i injectar-la diluïda en pous. Fins la primera meitat del segle XX, l’empresa, aleshores propietat de la belga Solvay, va optar pel primer mètode. Ara, l’empresa Iberpotash proposa un nou mètode consistent en la revalorització del residu salí, convertint-lo en una matèria primera més valuosa anomenada sal vacuum, que amb aplicacions a la indústria química s’aniria venent poc a poc.

El doctor sallentí Sebastià Estradé, que va interposar la denúncia pel runam del Cogulló (a Sallent) i a qui els tribunals li han donat la raó, no es considera que sigui David lluitant contra Goliat, i només reclama l’aplicació del principi de “qui contamina, paga”. Tampoc pretén la pèrdua de llocs de treball, sinó generar més feines de manteniment, tot assegurant el respecte mediambiental. El preu de la potassa, en els darrers cinc anys, ha oscil·lat entre 400 i 700 dòlars per tonelada, i el cost de la retirada dels residus salins és inferior, en el pitjor dels casos i emprant la solució més cara, al 3% del preu de venda. Hi ha molt marge, per tant, per trobar una solució pactada que satisfaci ambdues parts.

L’explotació al Bages de les mines de potassa i sal s’ha portat a terme de manera ininterrompuda des de fa cent anys. Emili Viader i René Macary van descobrir el 1912 a Súria un recurs natural de vital importància. Un segle més tard, i amb una població mundial a l’entorn de 7.000 milions de persones, la potassa és un fertilitzant imprescindible i un element insubstituïble en la producció d’aliments. No hi hauria d’haver cap impediment per a què l’explotació de la potassa pugui continuar durant cent anys més. L’empresa Iberpotash té un projecte de futur anomenat Projecte Phoenix, que contempla una inversió de 600 milions d’euros, i que ha de permetre ampliar l’extracció de potassa fins a un milió de tonelades anuals i la producció de sal refinada vacuum fins a un milió i mig de tonelades. No obstant, cal que el model econòmic d’explotació sigui correcte i sostenible, internalitzant adequadament els costos d’explotació. I cal també que el marc jurídic i normatiu sigui estable i predictible, resolent la present situació d’inseguretat jurídica. Continuarà sent l’activitat minera un dels principals motors de l’economia de la Catalunya Central, o caurem en l’anomenada maledicció dels recursos naturals?

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: