Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > La Bombolla del Futbol a Espanya

La Bombolla del Futbol a Espanya

El món recupera la seva normalitat després que la frenesia del circ del futbol mundial arribés al seu clímax amb la brillant victòria d’Alemanya a Brasil 2014. Espanya ha passat de guanyar l’últim campionat mundial a ser eliminada de manera fulminant a la fase de grups, en un reflex del que és la punxada de la bombolla del futbol en aquest país. La facturació de la lliga espanyola, en la dècada 2002/2012, ha passat de 847 a 1.859 milions d’euros. Un increment total, exagerat i insostenible, del 120%. Si considerem, per exemple, el cas del Barça, cal destacar que abans de l’any 2000 els ingressos anuals eren inferiors a 100 milions d’euros. En el pressupost de la present temporada, en canvi, superen els 500 milions. En poc més d’una dècada d’exuberància irracional s’han quintuplicat, exactament igual que el capítol de despeses.

Futbol_4

La distribució dels ingressos entre els clubs és molt desigual, perquè Real Madrid i Barça acaparen ells sols 1.002 milions (el 54% del total). Es tracta, per tant, d’una lliga dual i gens competitiva, on dos equips s’ho reparteixen tot, amb permís de la darrera i notable excepció de l’Atlético de Madrid, i on la resta de clubs actuen de simples comparses, a anys llum del potencial econòmic i esportiu del monopoli bicèfal dominant.

La composició dels ingressos està tremendament esbiaixada a favor dels ingressos atípics (drets de televisió i màrqueting), que acaparen el 70% del total, en detriment dels ingressos ordinaris (socis i taquillatge), que representen només el 30% restant. I, el que és encara pitjor, la deficient regulació dels drets televisius (800 milions) provoca un repartiment molt desigual, ingressant Real Madrid i Barça 140 milions cada un, mentre l’Atlético i el València es conformen només amb 44 i el Rayo amb 19. Per altra banda, el pagament d’uns drets televisius tan descontrolats provoca en les empreses proveïdores una forta pressió financera, que pot acabar amenaçant la viabilitat financera del seu projecte, com és el cas de Sogecable (drets de cobrament d’aquesta empresa que, si recordem, també varen esquitxar els comptes del Futbol Club Barcelona, tant per ser incobrables com per imputar-se en un exercici econòmic incorrecte, en base al principi comptable del meritament o de la data del fet).

I si en el capítol d’ingressos destaca el descontrol bombollístic i la seva composició desequilibrada a favor d’uns clubs determinats i dels ingressos atípics, en contra de la resta d’equips esportius i del que ha de ser la base real del futbol, en el capítol de despeses encara és més exagerat el descontrol. De la mateixa manera que, en l’àmbit públic, els ingressos atípics de la bombolla immobiliària van servir per engreixar la maquinària estatal de manera insostenible, tot alimentant dèficits i deutes colossals, els ingressos atípics del futbol han servit per alimentar fitxatges i pagar sous d’escàndol. Així, la nòmina total de la plantilla del Real Madrid supera els 200 milions d’euros, d’on destaca el sou d’una de les seves figures, Cristiano Ronaldo, amb més de 35 milions bruts anuals (17 milions nets). La nòmina total del Barça supera la del Real Madrid, destacant jugadors com Leo Messi (16 milions nets anuals), Xavi Hernández (7,5 milions nets), Andrés Iniesta o Neymar (7 milions nets cadascun). Mentre la ràtio costos salarials/ingressos és del 51% a la Bundesliga alemanya, a Espanya s’incrementa fins el 60%.

Futbol_3

(mitjana anual de la fitxa salarial dels jugadors dels clubs de futbol)

Els resultats d’explotació de la bombolla del futbol a Espanya es mouen, en general, en el terreny de les pèrdues. No pot ser d’altra manera, quan els ingressos artificialment inflats i atípics han servit per pagar nòmines desmesurades. Les despeses han crescut a un ritme superior al dels ingressos. Les despeses d’explotació de la lliga espanyola en la temporada 2011/12 van ser de 1.915 milions d’euros, cosa que ha provocat que el resultat d’explotació sigui negatiu en 132 milions. De la xifra total de despeses, 1.060 milions d’euros corresponen a personal, 322 milions a l’amortització de jugadors i 534 milions a altres despeses. Els ingressos de la lliga espanyola de futbol es dupliquen en l’última dècada tot i la crisi, però el resultat ordinari acumulat des de la temporada 2006/2007 a la 2010/2011 acumula unes pèrdues de 1.328 milions d’euros.

Futbol_1

Finalment, les pèrdues i la inviabilitat econòmica del futbol espanyol es trasllada a la inviabilitat patrimonial i financera dels clubs de la lliga hispànica. El conjunt agregat dels 20 clubs que conformen la Lliga de les “Estrelles” és insolvent. Els deutes a curt termini, a la temporada 2010/11, eren de 2.223 milions, mentre que l’actiu corrent només representava 1.086 milions. El fons de maniobra negatiu, per tant, reclama unes necessitats de tresoreria addicionals de 1.137 milions. Per altra banda, en una cançó del tot popular, hi ha un grau de palanquejament i endeutament excessiu. El patrimoni net agregat dels clubs espanyols no representa ni un 6% del total de l’actiu. L’altre 94% restant són deutes.

Futbol_2

 

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: