Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Ha arribat per fi el creixement a Espanya?

Ha arribat per fi el creixement a Espanya?

seat600

Després que el PIB caigués a Espanya el -1,2% l’any 2013 i el -1,6% l’any 2012, la notícia del creixement positiu de l’1% durant el primer semestre del 2014 s’esperava amb candeletes i Rajoy es va afanyar a declarar que el creixement havia vingut per quedar-se i que la recuperació ja era un fet, congratulant-se de l’èxit davant l’opinió pública espanyola i davant Angela Merkel, a qui li demana la presidència de l’eurogrup. No tan ràpid. El creixement és necessari, però no suficient. Cal un creixement més vigorós i, especialment, que no estigui basat exclusivament en la demanda interna, sinó en la inversió empresarial i el sector exterior. 

Malauradament, no és així. La recuperació és feble, es basa en el consum privat i el saldo exterior torna a ser negatiu, ja que les exportacions s’han estancat mentre que incrementen les importacions. Això significa que tornem a endeutar-nos amb la resta del món. Considerant que el deute exterior net d’Espanya supera el bilió d’euros, el 100% del PIB, aquesta és una notícia dolenta. Si no es redueix aquesta xifra podem tornar a patir una crisi de confiança dels mercats internacionals, dels que Espanya és addicta al crèdit, i provocar una nova recessió com la de l’estiu del 2012. Els polítics argumentaran que això no és cap problema, perquè ara l’Estat es pot finançar il·limitadament a un interès de només el 0,05%, el nou mínim històric fixat pel BCE. Imposar un interès nul és una aberració històrica i un error colossal. Elimina tot incentiu a l’estalvi i continua alimentant un deute massiu i fàcilment inflamable. L’esforç de reducció del deute, tan difícil en estats indisciplinats, desapareix del tot amb un interès nul. Per què amortitzar deute si pots refinançar-te sense cost? L’interès tan baix pot devaluar temporalment l’euro respecte el dòlar i reactivar algunes exportacions sensibles al preu (i alhora encarir les importacions), però amb el risc d’iniciar una dinàmica de represàlies comercials amb els EUA.

L’única dada veritablement positiva del minso creixement de l’economia espanyola és l’increment de la inversió en maquinària, a un ritme interanual de quasi el 9%. Si l’empresari inverteix en béns d’equip és perquè veu el futur amb més optimisme (menys pessimisme) i rep un increment de les comandes. Ara caldria que l’economia europea, el nostre mercat natural, creixés. De moment, però, no ho fa. El creixement de l’eurozona el segon trimestre del 2014 és del 0,0%, mentre que el de la Unió Europea és del 0,2%. I la mesura de Mario Draghi d’abaratir el tipus d’interès al 0,05% contribuirà a un creixement… més desequilibrat.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: