Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > 9N: Decidirem? Votarem? Vencerem?

9N: Decidirem? Votarem? Vencerem?

La-V-de-la-Diada-a-su-paso-por_54414924609_53389389549_600_396

En el tercer centenari d’una cruenta derrota, el poble català vàrem celebrar ahir amb èxit una nova Diada reivindicant el dret a votar i a decidir pacíficament el nostre futur col·lectiu. De manera massiva, festiva i cívica.

Darrere el clam de la societat no hi ha només raons econòmiques, que hi són. Ningú oblida els dèficits fiscals excessius i permanents amb l’Estat espanyol, equivalents a més de 15.000 milions d’euros anuals segons el mètode monetari, un 8% del PIB, o 11.000 milions, el 6% del PIB, si s’utilitza el mètode de la càrrega-benefici. O l’incompliment sistemàtic de la migrada inversió pública en territori català. O la subdotació d’infraestructures de transport, especialment viàries i ferroviàries (corredor mediterrani i xarxa de rodalies).

No hi ha només raons polítiques, que hi són. Moltes de les mesures adoptades pel govern central amb l’excusa de reforçar la “unidad de mercado” no són més que mesures recentralitzadores que suposen una pèrdua de la capacitat de decisió legislativa de la Generalitat, afectant la seva autonomia financera i restant-li facultats executives, que passen a l’Administració de l’Estat. O com el Tribunal Constitucional, prorrogat i polititzat, tombava el juny de 2010 un Estatut aprovat en referèndum pel poble català i prèviament retallat pel Parlament espanyol (el “ribot” de Guerra).

No hi ha només raons jurídiques, que hi són. La instrumentalització de la Constitució per aturar el referèndum, quan Rajoy i Zapatero es “varen posar d’acord en cinc minuts” l’agost de 2011, després d’una trucada d’Angela Merkel, per canviar-la pel procediment d’urgència, sense referèndum i durant el mes de vacances parlamentàries!

Hi ha també raons morals, anteriors i superiors a l’actual ordenament jurídic. Qui està legitimat a negar el dret a decidir dels ciutadans de Catalunya? Qui pot negar la seva voluntat de ser? Com deia Pau Casals, la llibertat no és negociable. L’home està creat per ser lliure. Però això no vol dir que la llibertat sigui gratuïta. Els seus enemics són munió i molt poderosos. La corrupció institucional de l’Estat és un fet, a fora i a dins, allà i aquí, a l’Administració Central i a l’Administració Autonòmica (cas Pujol).

Decidirem? Votarem? Vencerem? 

Anuncis
  1. Setembre 12, 2014 a les 7:47 pm

    Crec que el futur ha d’anar cap els “Estats petits”, o potser millor, “Estats mínims”, tal com recomanen els economistes de l’escola austríaca i tal com les evidències ho demostren. Tanmateix em preocupa el gran “consens social-demòcrata” de la societat. Altrament, serà potser per anys de formació subliminal, la nostra societat és “estatòlatra”. La nostra societat gaudeix quan paga impostos pensant que “és solidària”. La realitat és que l’Estat és un monstre amb creixement tumoral imparable. Per una banda la llibertat no és negociable i Catalunya ha de poder votar i decidir. Per l’altra, tant Catalunya com Espanya, “ceteris paribus”, han agafat el tren keynesià-macroestatista.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: