Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Escòcia, un procés que cal continuar

Escòcia, un procés que cal continuar

escocia-votantes-favor-contra--644x390

Amb la globalització, les fronteres territorials dels Estats i les sobiranies nacionals han deixat de tenir el caràcter sagrat d’altres èpoques. El resultat del referèndum escocès, després d’un procés modèlic que demostra la qualitat institucional i la tradició democràtica del Regne Unit, tot un exemple a seguir, és probablement satisfactori tant pel govern de Westminster a Londres com pel de Holyrood a Edimburg. David Cameron evita passar a la història com el premier que va desmembrar el Regne Unit i l’hàbil Alex Salmond aconsegueix més autonomia per Escòcia amb la transferència de competències fiscals.

Des de Brussel·les, tots els processos secessionistes es miren amb molta desconfiança i recel. És normal si considerem que la UE és un club d’Estats que no volen competència sobrevinguda. Però la UE, allunyant falses complaences, hauria de ser conscient dels greus perills que amenacen el projecte europeu i la supervivència de l’euro. Els riscos s’acumulen amb la manca de creixement i el pes del deute. Alemanya pateix la desaccelaració de la Xina, alhora que la crisi d’Ucraïna genera moltes incerteses a l’est de la UE. França, Itàlia i Espanya perden competitivitat i incrementen vertiginosament el deute públic (96%, 135% i 100% del PIB respectivament).

Si ara hi haguessin eleccions a França,  Marine Le Pen s’instal·laria en el palau de l’Elisi, amb el seu discurs contrari a la unitat europea i a favor de recuperar el franc. Mentre l’oposició entre el BCE de Mario Draghi i el Bundestag de Jens Weidman no para de créixer, especialment després de rebaixar l’interès al 0,05% i de l’anunci de compra de deute, més del 20% de la població alemanya està en contra de l’euro. El partit recentment creat Alternativa per Alemanya defensa obertament la recuperació del marc alemany i el rebuig dels programes de rescat dels països del sud.

En un món interdependent, una solució a la crisi del projecte europeu passaria per la secessió i fragmentació política, disminuint la càrrega fiscal i augmentant la integració econòmica. Màxima descentralització política i també econòmica. En altres paraules, Estats més nombrosos i mercats menys intervinguts. Small is beautiful, molt especialment quan ens referim a la dimensió de l’Estat. Europa ja va conèixer moments d’esplendor en èpoques passades, quan l’existència de nombrosos centres de poder polític no interferia amb un comerç pròsper i puixant. Cal recuperar i vigoritzar aquesta tendència, si és que volem salvar el projecte d’Europa.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: