Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Septicèmia financera (II)

Septicèmia financera (II)

Blesa-Caja-Madrid-que-del_ARAIMA20130517_0091_43

Els senyals de tempesta s’han intensificat aquesta setmana sobre l’economia mundial. L’ús i abús de les polítiques monetàries expansives amb tipus d’interès a zero fixats pels principals bancs centrals, el que suposa una veritable aberració històrica i una flagrant violació de les lleis naturals de l’economia, sembla que van esgotant el seu recorregut.

Malgrat l’expansió incontrolada dels balanços dels bancs centrals, liderats per la Reserva Federal dels EUA i replicat pels restants bancs emissors, l’Standard&Poor’s 500 de la borsa americana ha assolit la cotització més baixa dels últims cinc mesos, i totes les demés borses s’han tenyit de vermell. L’exuberància irracional dels mercats financers, dopats amb la injecció de diner barat, comença a desinflar-se i apareixen els primers símptomes de recaiguda en la recessió econòmica. L’expansió monetària ha augmentat la liquiditat global, incrementat el preu dels actius, i la caiguda del tipus d’interès desincentiva l’estalvi i estimula un endeutament gegantesc.

L’expansió de la quantitat de diners en circulació, en positiu, només serveix per guanyar temps en l’aplicació de les mesures de reforma estructurals, mentre que, en negatiu, ens acosta més a l’abisme. Després de set anys d’expansió monetària, les reformes no s’han introduït a Espanya, s’ha malgastat miserablement un temps preciós, la corrupció continua descontrolada, l’endeutament també, mentre que la població envelleix, alguns joves sobradament capacitats marxen per esquivar el càncer de l’atur i el creixement de la productivitat es redueix.

Malgrat això, en un informe del Credit Suisse, el 2014 la minoria d’espanyols amb un patrimoni superior al milió de dòlars ha augmentat el 24% (89.000 persones), fins arribar als 465.000 superrics. La creació de diners, la recessió econòmica i l’augment de les desigualtats estan interrelacionats. Pensem, sinó, qui s’apropia dels diners creats: vostè o la casta política i financera? Pensem, també, en què els utilitzen: en la inversió productiva? En l’educació que, si bona, tendeix a reduir desigualtats i promocionar els més desafavorits? O en despeses corrents i tan ‘necessàries’ com l’escàndol de les targetes de Bankia?

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: