Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Espanya i la corrupció

Espanya i la corrupció

Mapacorrupcion4

Aquesta setmana ha explotat un nou cas de corrupció institucional a Espanya amb l’anomenada Operació Púnica. La fetidesa de tanta corrupció es fa ja insuportable: Rato, Blesa, Acebes, Pujol, els fills de Pujol, la filla de Zaplana, el braç dret d’Aguirre… Els partits de govern porten dècades pervertint el sistema de concessions d’obres i serveis públics fent que la corrupció prengui una dimensió descomunal i es converteixi en el gran problema del país, després de l’atur, com la recent enquesta del CIS indica. La corrupció és transversal i s’estén a tots els territoris d’Espanya i a tots els partits polítics.

L’estructura institucional de l’Estat espanyol és enorme i essencialment corruptora. S’apropia quasi de la meitat del PIB, té amplis poders regulatoris i gaudeix a la pràctica d’impunitat legal. Cal recordar que la casta extractiva dominant també controla les principals institucions judicials i això explica per què Elpidio Silva, el jutge que va gosar empresonar el banquer Miguel Blesa, ha estat inhabilitat i apartat de la carrera judicial. El poder corromp i el poder absolut corromp absolutament. Els governants i la seva xarxa clientelar s’enriqueixen sense necessitat de generar res de valor pel conjunt de la societat i perverteixen el mecanisme de pèrdues i guanys propi del lliure mercat, on només la producció d’un bé o servei socialment demandat garanteix l’ingrés d’una renda. Els incentius cooperatius del mercat són substituïts pels incentius parassitaris d’un Estat corrupte.

El problema no és, com reconeix Rajoy, que el poder polític hagi nomenat persones que no són dignes del càrrec, sinó que és l’extensa politització de les organizacions públiques. Un exèrcit d’individus que deuen el seu càrrec a relacions personals i polítiques ocupen els nivells superiors de totes les institucions públiques, des del Consell General del Poder Judicial fins els ajuntaments més petits. La politització del sector públic és un dels factors que més poden deslegitimar el sistema democràtic. Des de Max Weber i Alexis de Tocqueville sabem a Occident la necessitat de separar radicalment la política de l’administració pública. La causa de la corrupció no és ni la cultura llatina ni la manca de regulació, sinó la politització de les institucions públiques. Les administracions menys polititzades presten els serveis públics de manera més eficient i amb menys corrupció. A diferència d’altres països, on el polític té poc poder per nomenar càrrecs tècnics i de confiança, a Espanya una multitud de salaris depenen de qui guanya les eleccions.

La solució a la corrupció no passa per concentrar el poder en un tirà aparentment benèvol. Només cal recordar com el cas italià va acabar amb el populisme de Silvio Berlusconi al poder. El triomf de Podemos a Espanya seria la versió castissa de la Tangentópolis italiana. Tampoc passa per regular les pràctiques dels polítics. Com deia l’historiador romà Cornelius Tàcit, “com més corrupte és l’Estat, més lleis té”. La solució és reduir el poder polític a la mínima expressió, separant radicalment la funció política de l’administrativa, i retornar la sobirania al ciutadà, ressuscitant l’emprenedor i potenciant la funció empresarial capaç de generar llocs de treball i riquesa sostenible.

Advertisements
  1. Octubre 31, 2014 a les 11:13 am

    Reblogged this on Des del Meu Racó de Món.

  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: