Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Podemos: venç, però no convenç

Podemos: venç, però no convenç

pablo_iglesias_venezuela


La corrupció institucional a Espanya causada per l’oligarquia política dominant ha donat ales al populisme de Podemos, el partit de Pablo Iglesias, que es situa com la primera força política en intenció directa de vot al baròmetre d’octubre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Aplicades les correccions qualitatives per obtenir una projecció del vot en unes hipotètiques eleccions, Podemos quedaria en tercer lloc, frec a frec amb el PSOE, mentre que el PP tornaria a ser el partit més votat. Malgrat l’ascens comprensible de Podemos, el seu programa econòmic no ens ajudaria a sortir de la crisi.

En primer lloc, la defensa a repudiar el deute públic, això és, a no reconèixer i impagar el deute assumit pel PPSOE i els interessos que se’n deriven és purament demagògica i falsa. El deute públic sempre s’ha de retornar, encara que els nostres ulls no ho arribin a veure mai, i els interessos sempre s’han de pagar religiosament. Recordem com Zapatero i Rajoy es van avenir a modificar amb caràcter d’urgència la sagrada Constitució l’estiu del 2011, en període de vacances parlamentàries, per garantir el pagament dels interessos del deute públic als creditors internacionals. I recordem també que fins i tot el deute de l’antic règim de la Rússia tsarista, repudiat pels bolxevics a la revolució marxista del 1917, el va haver d’acabar pagant la Rússia moderna de Boris Ieltsin, 81 anys després. L’hipotètic impagament del deute sobirà espanyol li tancaria els mercats financers internacionals, dels que Espanya n’és un deutor addicte i compulsiu. L’única manera de no haver de pagar més deute és evitant el creixent endeutament de l’Estat. I aquí és on Podemos torna a equivocar-se. Lluny de comprendre els mecanismes generadors de riquesa del mercat i d’encoratjar la funció empresarial en un entorn de competència, la formació política pretén solventar els excessos de l’Estat amb més expansió estatal i mitigar la disfuncional regulació pública amb més regulació pública.

El segon error greu és plantejar el pagament d’una renda bàsica universal. Una remuneració equivalent a l’umbral de pobresa (8.000 euros anuals) per a tots els adults tindria un cost net que oscil·laria entre 200.000 i 250.000 milions d’euros. Una xifra descomunal que dispararia la despesa pública del 45% del PIB a un interval comprès entre el 65% i el 70%. I pitjor que aquest cost inassumible, la renda universal destruiria la fonamental divisió del treball d’una societat moderna. El mercat ens incentiva a una cooperació social voluntària: per accedir al consum de béns i serveis, ens cal produir béns i serveis desitjats pels altres. Per satisfer les necessitats pròpies, el mercat ens condueix a procurar per les necessitats del proïsme, malgrat no en siguem conscients. La implantació de la renda universal suposaria la destrucció d’aquest mecanisme de cooperació social, que quedaria substituït per l’individualisme antisocial i egoista. Cada persona exigiria apropiar-se de l’esforç productiu de l’altri sense proporcionar res a canvi. Significaria viure a costa dels altres sense preocupar-se dels altres.

Finalment, la defensa d’un increment dels salaris mínims, en particular, i dels salaris, en general, per reactivar el creixement desconeix les lleis econòmiques més elementals. Malgrat que Espanya té un salari mínim força baix, la seva imposició, així com les elevades cotitzacions que l’empresari ha de pagar a la Seguretat Social, creen atur. Quan el valor de la productivitat marginal d’un treballador està per sota del salari mínim, cap empresari el contractarà, ja que incorriria en pèrdues, i el treballador queda condemnat irremissiblement a la inactivitat. La imposició legal de salaris elevats genera atur. El sou depèn de la productivitat del treballador, de les seves capacitats i experiència. Com més qualitat tingui el sistema educatiu, millor serà el capital humà, més productiu el treballador i més elevats els salaris.

Anuncis
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: