Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > Els errors de Piketty

Els errors de Piketty

1398876762869

Thomas Piketty és un economista francès especialitzat en l’estudi de la desigualtat i últimament molt cèlebre per ser l’autor del llibre El Capital al segle XXI. La seva tesi fonamental és que, en el capitalisme, la taxa de retorn del capital (r, de return) és superior al creixement del PIB de l’economia (g, de growth). Això significaria que els propietaris del capital, a l’apropiar-se dels interessos i plusvàlues, s’enriqueixen de manera creixent davant la classe treballadora, receptora només dels salaris, malgrat la seva abnegada dedicació al procés productiu. Aquesta idea, de reminiscències marxistes, clama contra la injusta i desigual distribució de la renda i la riquesa. Dóna la impressió que un rendista, pel sol fet de posseir un patrimoni, i malgrat decideixi abandonar el treball i abandonar-se al vici, viurà sempre millor que un honest i esforçat treballador, per molt que s’esforci a produir en inacabables i feixugues jornades laborals. Així, per exemple, l’1% de la població més rica dels EUA acapara el 12% del PIB i el 38% de la riquesa total. I si ampliem el percentatge de la població fins el 10%, trobem que s’apodera del 35% de la renda anual i del 70% de l’estoc total de riquesa. En canvi, el 50% més pobre de la societat nord-americana genera el 25% del PIB anual i només té el 5% de la riquesa total.

Piketty defensa que la desigual distribució del capital amplifica les desigualtats de renda i riquesa. Curiosament, com a solució, en lloc de defensar un sistema de capitalització privada de les pensions de jubilació, proposa un impost mundial sobre la riquesa de fins el 10%, que només serviria per destruir la riquesa i no pas distribuir-la. Destruiria la riquesa perquè el valor d’una empresa depèn totalment de l’organització empresarial que té configurada. Algú pensa que si el govern dels EUA nacionalitzés Microsoft o Google, el valor de Microsoft o Google es mantindria? De cap manera. El valor d’aquestes grans empreses cauria a zero immediatament. El valor de Google es justifica per la capacitat de generar rendes futures. El valor descomptat d’aquestes rendes futures és el seu valor actual. Si el govern fragmenta el negoci en dues o més unitats, o si substitueix els seus treballadors per funcionaris, o si canvia els mètodes de treball, Google deixarà de ser el que era i es convertirà en una organització sense valor, incapaç de continuar prestant el servei que ha proporcionat fins ara.

Les crítiques a la tesi de Piketty són diverses. En primer lloc, la seva visió es basa en el passat i oblida el futur. Per Piketty, el valor del capital depèn de l’estalvi passat, però no del valor descomptat de les rendes futures que es generaran. L’acumulació passada de capital pot influir en el valor d’una empresa. Però el valor actual depèn de les rendes futures esperades. S’ha invertit molt capital, per posar un exemple, a l’aeroport de Ciudad Real. De fet, la inversió va superar els 1.100 milions d’euros. Té una pista d’aterratge de 4 km, una zona industrial de 10 km2 i una capacitat per atendre dos milions de passatgers a l’any. Malauradament, cap avió aterra a l’aeroport, cap indústria s’hi ha instal·lat i des del 2012 l’aeroport està tancat. El valor de l’aeroport, amb independència de l’aportació de capital realitzada, és nul. Tots els diners aportats a l’aeroport de la Manxa són una quixotada i s’han perdut per sempre. No hi ha manera possible de rendibilitzar aquesta nefasta inversió. I això és així perquè és incapaç de generar cap activitat econòmica sostinguda en el temps. Per tant, el valor d’un actiu depèn de la capacitat de generar rendes futures i no de la inversió realitzada en el passat.

Per altra banda, en un entorn de competència empresarial, la riquesa només es pot mantenir si es continua demostrant dia a dia la capacitat per servir el client. Qualsevol error empresarial, qualsevol canvi extern negatiu, com un conflicte bèl·lic, o qualsevol canvi en la regulació estatal pot acabar amb el valor del capital empresarial. De fet, només cal observar com canvia en el temps el nom dels milionaris o les empreses més importants. Els més rics d’avui, com Bill Gates o Amancio Ortega, eren pobres ahir, mentre que els més rics del demà són uns desconeguts avui. Finalment, un altre greu error de l’economista francès és no considerar les rendes de l’Estat del Benestar. Si les classes menys pudents no poden acumular un patrimoni és perquè aproximadament el 50% de les seves rendes són apropiades per l’Estat. Teòricament, a canvi d’uns serveis públics de qualitat en l’àmbit de l’educació, la sanitat i els serveis socials. Criticar la desigualtat en la distribució de la riquesa i silenciar la depredació fiscal, que afecta molt especialment la classe mitjana i baixa, és un greu error. O, pitjor encara, denota un prejudici ideològic que invalida una anàlisi que no comprèn els mecanismes empresarials de generació de riquesa i que pretén substituir-los per una regressiva igualtat material, on tots seríem igualment pobres i miserables.

L’argument utilitzat a Espanya, especialment per Podemos, que les rendes del capital pugen més que les del treball és fals. Aquest gràfic sembla corroborar la hipòtesi:

rentastrabajocapital1

Però hem de tenir en compte què inclouen les rendes del capital:

. Beneficis empresarials

. Rendes mixtes dels autònoms

. Rendes immobiliàries imputades (lloguer imputat al propietari)

. Consum de capital

Donada la bombolla immobiliària, les rendes immobiliàries imputades i el consum de capital estan sobrevalorats:

jrm-grafico-05

I si els excloïm, el gràfic canvia substancialment:

jrm-grafico-04La realitat és que els beneficis empresarials i les rendes dels autònoms eren 247.000 milions el 2007, però només 230.000 milions el 2013.

(1) Deixem de banda (o no) que el llibre, més que aportar els resultats “científics” d’una gran recol·lecció de dades, presenta una lliçó de “cuina” o trucatge de les mateixes dades:

Robert Murphy i Phillip Magness

(2) I que, a nivell conceptual, inclou subreptíciament i equivocadament, les plusvàlues del capital a la fórmula amb la conclusió, gens casual, de corroborar la seva hipòtesi.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: