Pàgina d'inici > Economia, Jordi Franch Parella > El Japó i el fracàs del keynesianisme

El Japó i el fracàs del keynesianisme

Getty-Images-488434391-676x450_0

El Japó ha entrat aquesta setmana en recessió. Des de la punxada de la bombolla immobiliària i financera del 1989, alimentada per la creació monetària descontrolada del Banc del Japó i la gran expansió creditícia, el país oriental ha perdut dues dècades i mitja. L’economia nipona, tota una potència industrial, acumula un quart de segle de prostració i estancament secular. Molts van pensar que l’elecció del primer ministre Shenzo Abe el desembre de 2012, amb un programa econòmic molt expansiu, seria el punt d’inflexió definitiu. Ho ha estat, però negativament.

La seva política econòmica basada en l’augment de la despesa pública, l’expansió monetària i les reformes estructurals, ha estat un clamorós fracàs. La contracció en el tercer trimestre de 2014 ha estat del 0,4% i la caiguda experimentada entre abril i juny va ser de l’1,9%. En termes anualitzats, el PIB japonès va retrocedir l’1,6% en el tercer trimestre i el 7,6% en el segon. Pitjor encara, si no considerem la part del PIB corresponent a la despesa pública, la caiguda quasi es duplica. Malgrat que, durant els darrers dos anys, el balanç del banc central nipó s’ha pràcticament duplicat, passant d’1,08 bilions a 2,13 bilions de iens, el PIB del sector privat, de famílies i empreses, s’ha mantingut estancat. Aleshores, on han anat a parar tots els iens fabricats? Bàsicament, a finançar un deute públic estratosfèric, que supera el 240% del PIB.

La devaluació de la moneda japonesa respecte el dòlar no ha servit per reactivar les exportacions. En canvi, les importacions d’aliments i petroli s’han encarit. En conseqüència, les famílies nipones són més pobres i les empreses menys competitives. El salari real dels treballadors ha disminuït el 10% des de 1990 i algunes grans empreses japoneses, abans líders mundials en innovació, ara lluiten per sobreviure. Sony, el gegant de l’electrònica, el creador del Walkman i del televisor Trinitron, acumula pèrdues i acomiada milers de treballadors. Arrossegat per l’exuberància financera irracional, Sony va oblidar els seus avantatges competitius que tenia en l’àmbit de l’electrònica, per llançar-se a una diversificació suïcida i expandir el negoci cap a la banca i les assegurances. Ha aconseguit que ni els ordinadors ni els televisors ni la PlayStation siguin rendibles. La marca electrònica de referència en un mercat tan nacionalista com el japonès és ara la coreana Samsung.

Les polítiques expansives de demanda, per tant, no han aconseguit reactivar l’economia japonesa. Els estímuls monetaris, rebaixant artificialment el tipus d’interès al 0% i augmentant la massa monetària, així com també l’expansió fiscal, incrementant les despeses de l’Estat i situant el deute públic al nivell més alt entre les economies industrialitzades, no serveixen per fer créixer l’economia. I la UE, si no vol seguir els passos del Japó, n’ha de prendre nota.

Advertisements
  1. Encara no hi ha cap comentari.
  1. No trackbacks yet.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: